MENTIDES CONSTITUCIONALS

Vostè té família: dona i fills en edat escolar, que depenen dels seus ingressos. Imagini que vostè ha contret un deute amb un banc. No té, de moment, diners per tornar-lo però sí la intenció de fer-ho. El banc li proposa, i és una proposta d’obligat compliment, que la condició perquè segueixi confiant en vostè, és que signi un document comprometent-se donar prioritat absoluta al pagament del deute. Els diners que guanyi en el futur es dedicaran primer, a pagar al banc i només després, si en queda, a alimentar la seva família, escalfar la seva llar, tenir cura de la salut dels seus fills… Signaria vostè aquesta proposta? Posaria davant de tot el seu deute amb el banc o, al contrari, diria que primer és el primer, això és, les necessitats bàsiques de la seva família, i només després el pagament del deute?

Miri per on, l’any 2011 l’Estat Español, que idolatra la seva Constitución i tot el que hi està escrit, va signar un document exactament igual que el que acabo de descriure per analogia. El PSOE, amb l’acord amb el PP i Unión del Pueblo Navarro (vés a saber què els van donar), van modificar, en vint-i-quatre hores i sense referèndum, l’article 135 de la Constitució per tal d’establir el concepte d’”estabilidad presupuestaria”. Un eufemisme per referir-se al compromís que el deute públic fos el primer a pagar davant de qualsevol altra despesa de l’estat en els pressupostos generals. Clar i català: el pagament del deute és considerat prioritari per davant de les necessitats de la gent. Curiosament, no van veure imprescindible i peremptori modificar l’article primer de la mateixa constitució, que diu que “España se constituye en un Estado social y democrático de derecho”. Un estat social, segons doctrina comuna, és un estat que declara prioritaris els serveis i els drets considerats essencials per mantenir el nivell i la qualitat de vida, això és, les persones. Hores d’ara existeix una contradicció flagrant en la constitució: o és vàlid l’article primer o ho és el modificat 135, però no els dos alhora. Però per al Tribunal Constitucional això no hi fa res. Estan tan acostumats a obeir els seu amos i patrons que no veuen sinó allò que els assenyalen.

És per definir la seva preferència que aquest mateix TC ha tombat la llei catalana de Pobresa Energètica que preveia que les famílies necessitades no fossin privades de servei durant l’hivern per manca de pagament? Ca! Ho han fet per posar de relleu que són ells els que manen i per impedir-nos que tractem millor la nostra gent que ells tracten la seva. I tot plegat en nom d’una Constitución contradictòria que resulta paper mullat quant als drets que reconeix i objectius que diu promoure. Paper mullat? No! Que crema molt bé i escalfa millor. Gràcies, Empar.  (I també, gràcies Malagón, amic, per la teva excel·lent representació de la pobresa energètica)