Jo devia tenir vuit o nou anys. Poc feia de la primera comunió. Com als altres nens del poble, em tocava fer d’escolanet a missa de diumenge. Però aquell dia l’ofici no l’havíem de celebrar al temple del poble, dedicat a Sant Tirs, sinó al Sagrat Cor, la capella dalt d’un turó, a uns dos quilòmetres del poble, destí del Camí de la Creu. Vam sortir en processó, amb el Sant Crist gros al davant, dut pel sagristà, el capellà al darrera i els escolanets (jo a l’esquerra) al costat. El 
poble, primer els homes cofats de boina, i després les dones, també cobertes, al darrera. El pas era lent, i no ens vam aturar en cap de les creus que, a distàncies regulars, assenyalaven les estacions del Viacrucis. Crec recordar que cantàvem les cançons habituals de l’època, el “Perdona el teu poble, 
Senyor…” i el “Salve Regina”. Jo no era gaire conscient de la importància del moment, però els adults sí: anàvem a demanar al Sagrat Cor de Jesús que fes ploure damunt dels assedegats camps d’Oliola.
Fa uns dies s’ha sabut que l’arquebisbe de Barcelona ha demanat als capellans pregàries perquè plogui. Cap novetat, perquè l’any 2008, enmig d’una terrible sequera a Catalunya, l’aleshores conseller de medi ambient: Francesc Baltasar, ecosocialista i agnòstic, va confessar que havia anat a veure la Moreneta per aquest mateix motiu. A finals del segle disset, Mn. Josep Salamanca va deixar escrit a 
Montserrat que: «…arribant en estos nostres temps del any 1691, Déu nostre Sr. castigant esta provincia de Cathalunya ab una sequedat tant gran, que fou tanta la esterilitat de aygua, que les demes fonts se aixugaren…» Ho podreu llegir a la Biblioteca del Monestir, MS, 1.121, fols. 10-12v. I ara em pregunto, quin pecat devem haver fet els catalans per merèixer la present sequera? Demanar la independència, potser? No, que a les Espanyes tampoc no plou. Haver fotut fora del govern els hipòcrites llepaciris del PP? No, que igual encara tornen.
Sigui com sigui, i això sí que sembla un miracle, la superstició màgica i la ciència es donen 
la mà. Alguns meteoròlegs estan usant els arxius eclesiàstics per confirmar hipòtesis sobre períodes de sequera en el passat. No és que aquests arxius, com el que he citat, continguin gaire ciència, però confirmen la coincidència d’oracions petitòries, processons religioses i grans pelegrinatges amb èpoques de sequera d’intensitat variable. En qualsevol cas, que plogui d’una vegada, altrament haurem de posar vi a les piques d’aigua beneïda. Tampoc no seria estrany: Jesucrist no va fer aigua del vi, sinó vi de l’aigua.
Ramon Camats 
Deixa un comentari