«Em dic Merlí, i vull que la filosofia us faci trempar…» Aleshores una veu en off, de dona, afegeix: «i no només trempar, Merlí fa tremolar l’institut al qual arriba com a professor substitut de filosofia… els seus mètodes, gens convencionals per a fer pensar i reflexionar els seus alumnes adolescents, creen l’admiració d’uns i el rebuig d’altres» Això forma part d’un dels espots que anuncien la nova sèrie de TV3, que s’iniciarà en horari de «prime time», just després del telenotícies vespre, el proper dia 14 de setembre, en què s’iniciaran les classes a totes les aules de Catalunya.
No negaré que l’entrada del professor, el seu primer dia de classe, és antològica. Segur que la majoria d’alumnes posarien la frase a la col·lecció de dites, sentències i bajanades pronunciades a classe pels professors. Per als amants d’aquest tipus de seleccions, convido el lector a visitar www.patatabrava.com on les trobarà a cabassos. De fet, a la sèrie, el professor es troba amb una rèplica adequada. Pol, un alumne multi-repetidor però àgil de llengua, comenta, tot assenyalant el seu company del darrera: «Profe, en Marc ve cada dia trempat de casa». Com a estirabot per tal de cridar l’atenció no està malament, però la frase de Merlí és indubtablement masclista –a classe també hi ha noies– i força inconvenient si del que es tracta és de donar exemple i alhora formalitat a un acte acadèmic 
com és una classe. Però la sèrie Merlí no pretén pas ser un model de docència de la filosofia –ni de cap altra matèria– a l’educació secundària; tampoc no vol reflectir el professor/a estàndard. En realitat és un producte d’entreteniment amb un vernís filosòfic, cosa que justificarà alguna excentricitat de barretina, com ara (sic): «Sóc el millor professor que tindràs mai, i amb el temps t’adonaràs que tinc raó», i frases de llibre d’autoajuda amb un toc de cinisme com aquesta altra, també literal: «Mai no agradaràs a tothom, però li pots trobar el gust a no caure bé», tot plegat ben amanit amb mètodes «trencadors» i heterodoxos, amb imitació inclosa del paper del professor Keating a El club dels poetes morts.
El nom del professor que protagonitza la sèrie també té la seva gràcia: Merlí. Segons la tradició artúrica, aquest era el nom d’un mag que féu de tutor del jove rei Artús i li predí que seria rei. Segurament el professor de la sèrie també vol que els seus alumnes triomfin a la vida i sàpiguen viure, pensin i tinguin un bon equilibri emocional. El Merlí de Camelot tenia una 
amant, una tal Viviana, la Dama del llac, que era una fada rancorosa però que se l’estimava molt. Caldrà veure si el Merlí professor de filosofia té també embolics amb les professores. De fet, s’anuncia un cert complex de Peter Pan del personatge, fet que serà, segurament, un complement prou cridaner per als espectadors, la qual cosa consonarà amb l’altra sèrie, recentment estrenada, titulada «Cites». Tot sigui per l’audiència, en qualsevol cas. Almenys espero que a la sèrie d’artúric nom hi hagi una taula rodona, ni que sigui la de la sala de professors
Fa trenta anys que exerceixo de professor de filosofia i sempre he pensat que la màxima «fortiter in re, suaviter in modo» ( com més forta o important la cosa més suau és el to) era la més encertada arreu. Però aquesta no és, evidentment, la filosofia ni el llenguatge de la televisió, que acostumen, anàlogament a la sordesa intel·lectual creixent, a incrementar el to sense motiu. En fi, com s’acostuma a dir, ens ho haurem de prendre amb filosofia.
Deixa un comentari