Qui pensa que les eleccions municipals d’avui no són plebiscitàries és que té pa a l’ull, és ruc o va sobrat de mala fe. No cal fer recompte dels greuges patits –la nostra acció no ha de ser una mera reacció– però sí que cal mirar al futur. I aquest no arribarà només de desitjar-lo molt si no s’està disposat a fer el que cal. I jo no vull un alcalde a qui calgui arrossegar a l’hora de les decisions ni un entrebanc per al país. Quan l’estat suspengui l’autonomia al setembre –amb la idea que sense el cap el cos morirà– només ens quedaran els ajuntaments, i no és qüestió de tenir alcaldes porucs ni botiflers.
Moltes persones són exemples vivents de la dita «amagar el cap sota l’ala» i, no volent veure ni decidir, decideixen, per inèrcia, seguir amb el que tenen. No els importa tenir un càrrec imputat o sota sospita –a València, en aquestes condicions, van concedir-li una majoria absoluta a Francisco Camps–. És tan gran, ai, l’estupidesa humana! Uns altres, 
cauen en l’error de valorar els candidats només per una cosa que diuen. Així, si li senten prometre que posarà paviment nou al seu carrer, ja no veuen res més i tant els fa si la partida del ciment la restaran de serveis socials o d’educació. Res no dic dels reduccionistes que únicament veuen un aspecte del candidat: que si és jove, o de semblant agradable… També hi ha qui decideix com la canalla, que en tot s’ha d’oposar als pares. Aquests raonen així –Si el veí vota al Pere, jo votaré al Joan. Encara n’hi ha uns altres que, just el dia abans de les eleccions –com si no visquessin en aquest món– no saben res del que s’ha fet o deixat de fer, ni han llegit cap programa ni els interessa fer-ho. El seu serà –si és– un vot a cegues, com qui es casa amb el primer que li demana la mà.
Els pitjors votants no són, però, els qui –santa innocència– creuen la cançó que diu «S’ha de votar aquests perquè com que ja són rics, no els caldrà robar», ni tampoc aquells que, desconfiats, sostenen que tots els polítics són iguals i tant se val l’un com l’altre. No, els pitjors són els que no voten; són aquells que, més per irresponsabilitat que per desídia o ignorància, decideixen no decidir. Són aquells que mai no aprendran la profunda veritat la frase de Joan Fuster que deia: «La política o la fas o te la fan». Quan ens la fan ja sabem el pa que s’hi dóna. Donem-nos l’oportunitat de fer-nos-la!
Deixa un comentari