LA COSA NOSTRA

Paulie Gatto escull dos «soldats» a sou de la família Corleone i els dóna instruccions precises: res de cops al cap –a la cara sí– perquè es tracta d’evitar la mort de les víctimes. Però respecte a l’estomacada, tenen llibertat d’acció. Una altra cosa els adverteix: que si els joves que han de rebre el càstig surten de l’hospital abans d’un mes, ells perdran el «favor» de l’organització.

Gatto és un dels «capodecime», o encarregat de deu homes –com els antics decurions romans. Ell ha rebut l’ordre directament de Pete Clemenza, un dels «caporegimes»,  comissionats superiors, el qual, al seu torn, ha atès en privat el mandat del «consigliere» o conseller, que respon al nom de Tom Hagen. El consigliere és l’únic de tota l’organització a qui el Don mana directament. Aquesta és, en esquema, l’estructura del clan mafiós presidit per Vito Corleone, a la novel·la El padrí (The Godfather) de l’escriptor italoamericà Mario Puzo. És una gran família on els llaços de sang es barregen amb els d’amistat formant una piràmide de fidelitats garantida pel profit pecuniari, el comú interès i la necessitat de secret. Tot se sosté per vincles de lleialtat i temor. La lleialtat ve de la sang i l’afecte, per això tots els clans practiquen el nepotisme i els llocs principals de l’organització són ocupats pels germans, els fills, els cunyats i els gendres del cap. I on no hi ha aquest vincle, existeix la por: la traïció es paga amb la mort pròpia i amb l’extermini de la família del deslleial. Per a garantir tot plegat existeix l’«omertà», que és la llei del silenci. Si qualsevol dels soldats a sou de l’organització, que són els que personalment cometen els assassinats o accions il·legals, és detingut per la policia, sap que si calla, la seva família serà protegida.  La seva dona continuarà rebent el seu sou, i ell, en sortir de la presó, serà rebut i acollit amb tots els honors.

El Padrí o Don, que és el cap de l’organització, no és mai detingut. Entre ell i els executors de les seves ordres hi ha moltes anelles; si una falla, només cal eliminar-la. El Padrí, igual com passava amb els emperadors romans, únicament pot caure per una conspiració interna o per la traïció o denúncia del seu «consigliere», la seva persona de confiança, la seva mà dreta. Només en aquest cas, el Don podrà dir, com Juli Cèsar davant dels qui l’apunyalaven a les escales del senat romà: «Tu també, Brutus, fill meu?»