«Els ciutadans d’Escòcia han parlat. És un resultat clar. Han mantingut unit el nostre ‘país de quatre nacions’.» Així ha començat el discurs amb què Cameron ha saludat el fet que els escocesos hagin decidit romandre al Regne Unit. És lògica la seva alegria; si se n’haguessin anat, ell hagués passat de ser el primer ministre d’una Great Britain (Gran Bretanya) a ser-ho d’una Bretanya una mica menys «Great».
El discurs de Cameron ha estat esplèndid, ple de la generositat i la magnificència de qui s’ha tret un pes del damunt. I tanmateix, no s’ha estat de recordar que, havent pogut impedir o dificultar el referèndum escocès, no ho va voler fer perquè per damunt de tot és un demòcrata.
El discurs, naturalment, ha estat escoltat amb atenció arreu, i totes les televisions l’han reproduït puntualment, amb traducció simultània o amb subtitulat. La televisió espanyola ho ha fet doblant la veu del primer ministre (hàbit nefast dels pobles on la gent no parla més llengua que la seva), de manera que gairebé només se sentia la veu de la traductora. Però 
aquesta no ha traduït correctament. Les seves paraules han estat «Los ciudadanos escoceses han hablado. Hay un resultado claro. Han querido mantenir nuestra nación unida». Com poden comprovar per la comparació de les traduccions, la meva i la de TVE, hi ha una ‘petita diferència’. Cameron –que fa honor de la veritat– parla d’un «país de quatre nacions» que s’ha mantingut unit, mentre que TV diu que «Han querido mantener nuestra nación unida». No és una mera qüestió de matís: quatre nacions unides en un país, per una banda, i una nació unida, per l’altra. Tot plegat només té una lectura: TV no dóna informació verídica ni quan tradueix les paraules d’un primer ministre. Censura allò que no vol que sigui dit, en aquest cas, que hi ha un «país de quatre nacions». Fa vergonya aliena adonar-se com una televisió –evidentment a les ordres del seu amo– s’ocupa tan exquisidament que els ciutadans espanyols monolingües –exactament igual que el seu president– no 
sentin un discurs diferent de l’habitual, això és, que Catalunya no és una nació perquè només ho és España. Què es pot esperar, al capdavall, de persones que, fins i tot en castellà, confonen els usos i significats de termes com “nación” i “estado”, “legalidad” i “imposición”, i “tozudez” i “estupidez”…
És evident que ara Rajoy té més por que Cameron de despertar-se un dia president d’una Espanya encara menys imperial, de la qual ja s’han independitzat vint-i-no-se-quantes nacions arreu del món (Portugal, Països Baixos, Trinitat i Tobago, Paraguai, Colòmbia, Ecuador…). Fem, tots plegats, amb el nostre vot del 9N, que així sigui.
Deixa un comentari