Amb V de Victòria

Recordo que un dia, essent jo un nen, em trobava amb mon padrí al tros. Ell era un pagès de pantalons i americana de pana negra tot l’any, boina al cap fes fred o calor, mans cantelludes i endurides, front vermell i solcat, cabell blanc lluminós. Podàvem oliveres. Ell amb la destral i la serra i jo recollint les branquetes que queien. Quan ja n’havia fet un munt, el padrí feia una trossa, que després carregàvem al tractor i dúiem cap a casa. Les trosses són feixos de branques primes i verdes que hom feia perquè els conills que teníem (d’aliment i per a la venda) poguessin rosegar. El verb «trossar», a la Noguera, d’on sóc, és usat en el sentit d’unir, lligar o cordar. Així, la frase «Trossa’t les sabates» significa que hi has de fer els corresponents nusos o llaços El cas és que un cop estava jo vagarós i, assegut en una riba, m’entretenia posant-me una trossa petita a la falda, mirant de partir-la per la meitat. El feix es vinclava sota els meus esforços però no era possible trencar-lo de cap manera. El padrí reia dels meus esforços. Em va dir: «Desfés la trossa, estira el vencill i aviat estarà». «Vencill» era el nom de la corda prima d’espart que els pagesos usaven per a tot. Jo vaig desfer fàcilment el nus. Aleshores em digué, «Prova-ho ara, branqueta a branqueta». I efectivament, no calia gaire força per a trencar els podalls. El cert és que el padrí no va afegir cap ensenyament oral al seu exemple. No calia, aquella era la millor lliçó.

Recorden les paraules d’Aznar, vertader programa de l’unionisme espanyol? «Antes se partirà Catalunya que España». Tothom ho ha vist: han provat d’enfrontar-nos a tots, d’una manera o altra, les dretes amb les esquerres, els catalans que tenen per cognom López amb els que es diuen Segarra… Sort que aquí la brometa de la pel·lícula «Ocho apellidos vascos» no té cap sentit i a ningú no se li demana currículum per a atorgar-li el títol de català. Només cal la voluntat. No ens han trencat, i no ens trencaran pas, mentre tinguem clara la senzilla lliçó sense paraules del padrí. No cal pas que tots pensem igual sobre tot; ja ho diuen, on tothom pensa el mateix, ningú no pensa gaire. Si preguntéssim en quina Catalunya pensem tots els que volem Votar el dia 9 de novembre, sortirien coses molt diferents, segur. Ara, perquè aquesta voluntat democràtica pugui expressar-se, primer cal, un cop més, demostrar la nostra unió. Jo durant la Diada seré al tram 55. On serà vostè?