Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 22/06/2014

ImatgeJa passava de l’hora i l’alcalde encara no hi era. La gent es consumia. Aleshores, el capellà de la parròquia s’adreçà als presents que en gran nombre omplien el local. «Em permetreu que us dirigeixi unes paraules –la concurrència, acostumada al respecte de la missa, va callar de seguida–, fa vint anys que sóc entre vosaltres, i us he de dir que estic molt content. No pensava el mateix al principi. El dia que vaig arribar se’m va acudir que potser el bisbe m’havia castigat d’alguna manera enviant-me entre vosaltres. Aquell dia, després de missa, vaig escoltar una confessió que em va deixar garratibat. Es tractava d’un jove que cometia adulteri amb la muller del seu cap, que donava mala vida als seus pares, estafava la gent i havia encomanat una malaltia venèria a la seva pròpia germana…» Tot just acabava el capellà de pronunciar aquestes paraules que l’alcalde es féu present al fons de la sala i va anar obrint-se pas entre els cadires mentre saludava tothom i estrenyia mans, donava copets a l’esquena i somreia a tort i a dret. L’alcalde, un cop arribat al cadafal que presidia el lloc, estrenyé efusivament la mà del Imatgecapellà i, tombant-se cap al públic, va dir: «Volguts conciutadans, disculpeu el meu retard. Les obligacions són moltes i poques les hores. Frisant per arribar a l’hora m’he saltat un semàfor i tot, sort que no m’ha vist cap Guàrdia urbà… ­–se senten riures de complicitat. Però ja sóc aquí per compartir amb vosaltres aquest moment. Abans d’inaugurar l’acte, però, vull agrair-li a mossèn Ramon que us hagi parlat mentre m’esperàveu. No sé si ho sabeu, però avui fa vint anys que és rector de la parròquia, i encara més, he de dir-vos que jo mateix vaig tenir l’honor de ser el primer feligrès a qui va confessar…”

No sabem què va succeir al poble aquell després de la confessió de l’alcalde, –la persona que em va explicar la història no m’ho va dir– el que sí podem suposar és que va aprendre que un polític no ha de fer mai tard a un acte. Mai no se sap.

ImatgeAixò no li passarà mai a l’alcalde de Lleida –de tan llegendària i proverbial puntualitat que els assistents als actes posen en hora els rellotges quan arriba– perquè si, trencant amb el seu costum, fes tard i el seu xofer se saltés un semàfor en taronja, i no hi hagués un Guàrdia urbà que ho veiés i el multés, l’enxamparien igual: els semàfors amb càmera de Lleida no fallen mai.

Read Full Post »