SANTA TERESA, ORA PRO NOBIS

«Si tots els ocells són vertebrats i tots els coloms són vertebrats, aleshores tots els ocells són coloms.» Què els sembla aquesta argumentació tan subtil? Segur que opinen que està tan ben construïda com aquesta altra, inventada per sa Majestat, el Rei, i el seu gendre, Duc de no sé on: «La gent honorable està en llibertat. Nosaltres estem en llibertat, així doncs, som honorables». Dues més encara, que va expectorar, recentment, el diputat Cañas: «Si els nacionalistes manen, continuarà la corrupció. Així que heu de votar Ciutadans perquè la corrupció acabi» i la segona, just abans de la seva alegre intervenció al Parlament: «Si bec no parlo, en conseqüència, si parlo és que no he begut… prou.» Al ministre Margallo li correspon l’honor d’haver perpetrat aquesta: «Si els catalans s’independentitzen, s’arruïnaran. Per tant, si no s’independentitzen, s’enriquiran amb nosaltres.» Per concloure la sèrie em plau molt citar la Camacho, que fa un parell de dies conpongué el següent (des)raonament: «ETA ha fet patir molt al PP. La Catalunya independentista fa patir molt al PP. Per tant, Catalunya és ETA.» Pobreta, el dia que explicaven lògica a classe de filosofia no hi era.

Què tenen en comú les diverses argumentacions? Són fal·làcies o sofismes. Les fal·làcies són arguments incorrectes, mal construïts, sovint amb mala fe, la conclusió dels quals no es desprèn lògicament de les premisses. Quan un argument és enganyós hauria de ser evident per a tothom, però no resulta així. La lògica, tampoc la coherència, no és la virtut més destacada dels humans. Per això és tan fàcil entabanar-nos aprofitant-se tant de la nostra ignorància com dels nostres prejudicis. Com que pensem que els borratxos compren vi a la bodega, és fàcil fer-nos creure que l’Antònia, que va dos cops per setmana a comprar vi, és una borratxa. A ningú no se li acut de pensar que una cosa no implica l’altra i que, en qualsevol cas, ella surt a comprar vi per al seu marit, o per als clients del seu bar.

Amb la gent que, segons la dita castellana: «Donde dije digo, digo Diego», a la tarda diuen el contrari del que deien al matí o fan el contrari del que havien promès, no s’hi pot fer gran cosa més que escarnir-los a fi que es corregeixin. I a les seves víctimes, que som tots, advertir-los per tal que no els ensarronin.

No em puc resistir a la temptació, per acabar, de citar el darrer sil·logisme del Ministre de l’Interior, l’opusdeista Jorge Fernández Díaz: «Santa Teresa de Ávila hablaba de tiempos recios. Ahora atravesamos tiempos recios. Santa Teresa, que es copatrona de España, intercede por nosotros. Por lo tanto, vamos a superar estos tiempos recios».  En fi, Santa Teresa, ora pro nobis. A mi, però, estalvia’m.