Un breu d’aquest diari ens assabentava ahir d’un presumpte pederasta que ha estat detingut a Jaen gràcies a un lladre que havia robat al seu domicili. El lladre es va endur diversos objectes, entre el qual es comptaven tres cintes de vídeo que contenien imatges d’agressions sexuals a nens de 10 anys. En adonar-se’n, va trucar a la policia i, anònimament, va posar a la seva disposició el material. La investigació posterior ha permès detenir un individu, entrenador de futbol-sala, que aprofitava la seva condició per a contactar amb els menors i abusar d’ells.
L’anècdota ja ha passat a categoria amb un refrany castellà en forma d’apariat: «Quien roba a un ladrón tiene cien años de perdón». El tema és més seriós que no sembla. Com avaluar l’acció del lladre que ha denunciat el pederasta? Segons el codi penal, tant robar com abusar de nens són accions punibles, i una de forma molt més severa que l’altra. No es tracta de dir, ara, irreflexivament, que la conducta del lladre queda excusada per la seva acció de denúncia, que permetrà aturar abusos i agressions que duraven des de feia temps. Però resulta inevitable rumiar sobre l’origen de les valoracions que fem de les accions, tant dels actes morals com dels legals. En efecte, què fa que anomenem «bona» una acció? Qui la qualifica d’aquesta manera? Si parla la víctima del robatori, robar és dolent. Si parlen les víctimes del pederasta, la pederàstia és dolenta, però bona l’acció del lladre, fins i tot la de robar, que tan felices conseqüències ha tingut per a les víctimes.
Les accions, són bones o dolentes en elles mateixes o ho són per les seves conseqüències? No és aquesta una qüestió ociosa. Segons determinats codis morals, existeixen un bé i un mal absoluts, independents de les circumstàncies. Segons el Cristianisme, dir la veritat és bo sempre, perquè ho diu un dels Deu Manaments. No importa que, eventualment, se’n pugui derivar un mal major que de la mentida. En canvi, per a altres sistemes morals, el bé o el mal d’una acció vénen determinats únicament pels seus efectes. Jo em pregunto què passarà si algun dia podem recuperar –ells diran que els robem els seus legítims guanys, és clar– els quartos que ens han robat, en conxorxa, els membres del govern espanyol i de les companyies elèctriques durant els anys que dura l’invent del dèficit tarifari. Tindrem, com els bons lladres, cent anys de perdó?
Ramon Camats 
El lladre des de el meu punt de vista ha fet el correcte perque amb el seu acte, punible ben cert, ha evitat que el pederasta continúes cometen actes d’una naturalesa criminal i fastigosa per tant considero que el primer mereix ser reconegut com el de bona moral ja que s’ha arriscat a ser detingut per complir el que ha considerat el seu deure.
Els lladres del govern, els de les electriques, etc. si cometen un greu delicte al deixar desamparat sempre el mes debil ja que la pujada de tarifes de tota mena representen un greuje comparatiu intolerable.
Aquests haurien de ser penats amb penes exemplaritzants pero aixo ho tenim clar i a l’hora fosc quan tallin el subministrament electric als desgraciats que no puguin pagar.
Aixi ho ha decidit Rajoy i els altres lladres.