De vegades, parlant amb estudiants adolescents, hom troba dificultats a convèncer-los que val la pena estudiar. Alguns no veuen que això els proporcioni cap benefici present ni gaires satisfaccions immediates. I, quant als futurs, els veuen molt llunyans. Si insisteixes, proposant una analogia, i els dius que ells han d’estudiar perquè aquesta és la seva feina, igual com fan els seus pares o tutors, et responen, amb una certa impertinència, que els seus pares almenys cobren diners per fer el que fan. Certament, costa molt fer veure a alguns joves que ells mateixos també cobren un sou pel seu esforç d’estudiar, i que aquest és pagat en la millor moneda de totes, que és el coneixement, la destresa i la humanitat adquirides, que és una divisa més bona que l’or ja que no es devalua mai, que no es gasta mai. Una moneda que, com més s’usa i comparteix, més gran es fa, generant interessos, aquests també en forma de més coneixement, més destreses i més humanitat. I és cert això que dic, valgui només un exemple senzill: si jo tinc una poma i tu en tens una altra i les intercanviem, tots dos continuem tenint una poma. Si jo tinc una idea i tu en tens una altra i les intercanviem, aleshores tots dos tenim dues idees.
Ara, que acabem de començar un nou curs, cal dir encara una altra cosa als estudiants. Posats com estem en una metàfora econòmica, resulta escaient de dir que allò que l’escola els proporciona és una mena de capital, i que ells mateixos, posseint-lo, són capital humà, el capital que més necessita la nostra societat. Un capital constituït per persones amb capacitats, competències i formació humana que els faran capaços tant de conviure com de desenvolupar aquelles activitats laborals, socials o de la mena que sigui, que són necessàries per al manteniment de la nostra cultura i manera de viure.
Avui, que és el Dia Mundial dels Docents, vull agrair als mestres la seva tasca. Mai no ha estat tan necessari com ara, en què arreu es qüestiona la seva feina, es mercadeja políticament amb el seu esforç i s’escurça el seu pressupost. Diuen que la gent és malgastadora, i deu ser cert, però hi ha una cosa que, no sé pas per quina raó, estalviem molt quan no fa cap falta, i és en donar les gràcies. Així doncs, a tots els professors i professores, que són els vertaders creadors de riquesa, del capital humà de la nostra societat, moltes gràcies.
Ramon Camats 
Deixa un comentari