Winston Smith, el protagonista de 1984, la coneguda antiutopia de George Orwell, treballa al Ministeri de la Veritat d’Oceania, una de les tres superpotències que dominen el món. Allà la seva feina consisteix a refer documents històrics, diaris i revistes. Es una feina delirant: es tracta de retocar fotografies, fent-hi desaparèixer les persones caigudes en desgràcia de la vida política de l’estat. Com que és una dictadura presidida pel «Gran Germà», si algun personatge important que li fa costat un dia li fa ombra, és oportunament «desaparegut» de la vida pública. Amb això no n’hi ha prou: com que el règim necessita mantenir la ficció que Gran Germà mai no s’equivoca, cal esborrar tots els testimonis gràfics de l’antiga amistat del dictador, fins i tot els documents que acreditin que ha existit. Si no està escrit enlloc, si no hi ha cap fotografia, el que sigui (l’amistat i l’amic mateix) no ha passat o existit mai. Una altra de les activitats de Smith consisteix a fer coincidir els dits i els fets. Si el Gran Germà, posem per cas, deu anys enrere, va fer una predicció de creixement econòmic i aquesta no s’ha acomplert (i no es pot amagar de cap manera aquest fet), cal ara modificar tots els documents passats perquè s’ajustin a la realitat present. Syme, un amic de Winston treballa a la secció lingüística del ministeri. Allà estan inventant una nova llengua que ja estan imposant a la 
població. La particularitat més interessant és que el diccionari de la «Newspeak» a cada edició té menys paraules. Smith, astorat, pregunta perquè al seu amic. I Syme respon: «És que no t’adones que la finalitat de la Novoparla no és altre que estrènyer l’abast del pensament? Que aviat no tindrem les paraules que ara permeten concebre allò que és incorrecte? Serà un èxit: en poc temps no serà possible el crim de pensament».
M’estalvio el comentari de les analogies que el lector haurà trobat entre la ficció de la novel·la d’Orwell, publicada el 1949, i la realitat espanyola dels darrers temps. Tto plegat és una excusa per recomanar-los un llibre: George Orwell A life in Letters, (G.Orwell: una vida en cartes) publicat fa molt pocs dies. Segurament la traducció no trigarà gaire, però mentrestant ja es pot adquirir l’original, a editorial anglesa Liveright. L’interès d’aquestes cartes és màxim: Orwell reflexiona sobre la seva experiència a la Guerra Civil Española, la II Guerra Mundial i les dictadures del segle XX. Descriu quan no anticipa tota l’estratègia de la mentida política contemporània, i alhora explica el segrest del pensament que propicia. I, més enllà d’això, fa entenedora la Síndrome d’Estocolm (ahir era l’aniversari de la invenció del concepte) dels ciutadans europeus, que són còmplices necessaris –per ignorància, per desídia– i acaben estimant aquells que els duen a l’escorxador.
Al final de la novel·la 1984, Winston Smith, que ha gosat desafiar el poder de l’INSOC, el partit únic del sistema totalitari on viu, és torturat implacablement amb tècniques de rentat de cervell. I el seu odi al partit, al sistema i al dictador es transformen en amor. Winston –terrible paradoxa– acaba estimant el «Gran Germà». Parem compte que no ens passi el mateix a nosaltres!
Deixa un comentari