«Es pot falsificar l’amor? –Sí, es pot falsificar tot: l’amor, l’amistat, l’afecte, la fidelitat, l’interès, la convicció, la fe… Amb totes les coses passa com amb els objectes d’art. I no resulta impossible descobrir la impostura. Amb els quadres, posem per cas, sempre hi ha un moment en què el falsificador es descuida o es deixa anar. Aleshores, en lloc d’imitar aquell a qui vol reproduir –estrafent la seva obra– hi posa una mica de si mateix. Adés una pinzellada, adés un toc de color que contrasten amb els que són habituals de l’autor. El cas és que el falsificador, per vanitat, per orgull o per inadvertència, es deixa veure, i l’expert taxador d’obres d’art el detecta. Unes vegades de seguida; altres molts anys després, fins i tot segles. I l’obra és denunciada com a falsificació d’un original conegut o com a falsa atribució d’autoria en obra desconeguda.» Fi de la cita.
En realitat la cita no és pas literal, sinó reconstrucció aproximada, temo que amb afegitons i variants, d’una interessant conversa entre dos dels protagonistes de la pel·lícula: La millor oferta, del director de Cinema Paradiso. Els la recomano. El cas és que la conversa –i n’hi ha moltes de notabilíssimes a la pel·lícula– m’ha fet pensar en els punts en comú que tenen les falsificacions de quadres amb les de l’amor, l’amistat… Suposo que és poc o molt evident: són meres imitacions, impostures, que hom du a terme mogut per algun tipus d’interès i que ja han rebut els noms oportuns: fals amor, amistat interessada, hipocresia, etc. I totes aquestes mentides –car no altra cosa són les falsificacions– què tenen en comú amb les mentides corrents? La resposta és: la veritat que contenen.
Les falsificacions contenen una veritat, que és el que fa possible descobrir-les. Aquesta veritat és allò més propi –més vertader– del falsificador: el seu jo. Les mentides corrents, al seu torn, també contenen part de veritat, que és precisament el que les fa creïbles. Doble i paradoxal paper de la veritat, doncs. En un cas la veritat fa descobrir la mentida i en l’altre l’encobreix.
Recorden la frase de Rajoy, durant una roda de premsa, en fer-se públics els papers de Bárcenas: «Todo es mentira, salvo alguna cosa». Els confesso que em deleixo per saber què és mentida d’aquesta veritat del mentider Rajoy o, millor, què és veritat d’aquesta seva mentida. Pot dir la veritat, un mentider?
Ramon Camats 
Deixa un comentari