ESPANTAOCELLS

M’ha dit un Pardalet que el partit de les Gavines –o eren Voltors?–, fa el Gamarús cada cop que obre el bec. Sembla ser que els de les Gavines, que fa dies han agafat complex d’Esparver, han tornat a fer ús dels Enzes que tenen repartits pel territori per tal de caçar alguns Moixonets. Traducció: Algú m’ha dit que el PP fa el ridícul cada cop que promulga una llei. Sembla ser que el govern espanyol, que té ànsies totalitàries i uniformistes, ha tornat a fer ús dels governs autonòmics on té majoria per tal de fotre els catalans.

Podria continuar indefinidament el discurs paral·lel, encara que només fos per a mostrar la fecunditat de la referència als ocells. Tenim desenes de refranys amb ales: Amb el cantar es coneix l’ocell i amb el parlar el cervell, ocell vell no entra en gàbia i l’ocell matiner, troba el cuc primer. I, sobretot, tenim moltes expressions i adjectius que prenen els ocells i les seves característiques, reals o figurades, com a model per a insultar, bescantar o enaltir algú. «Tenir vista d’àliga», és tenir-la bona. Però si diem que el ministre Wert és un Capsigrany no diem altre que és un capbuit, un home de poc enteniment. Si diem que en Rajoy té un capteniment de Gamarús, que és un ocell amb un bec grossíssim, fins al punt que li és difícil de dominar i per això fa tantes capcinades, estarem parlant s8imbòlicament d’algú que es pensa que és important , però en realitat és ridícul i un arrogant. Si diem que els catalans no han de ser Enzes volem dir que no han de ser persones aturades, mancades d’iniciativa i enteniment. Si anomenem Enze la senyora Luisa Fernanda Rudi, responsable política aragonesa del disbarat del LAPAO, en canvi, segurament ens estarem referint al fet que està fent d’esquer de cacera per a capturar ocells (aragonesos que parlen català a la Franja). La base de la doble metàfora és coneguda: l’Enze és usat sovint com a esquer; lligat d’una pota, fa mil excentricitats i estranyeses per cridar l’atenció dels pardals, els quals es posen a la seva vora per a contemplar l’espectacle i es troben agafats quan menys s’ho pensen. En aquest sentit, és clar, també féu el paper d’Enze per al seu amo en José Ramón Bauzà, president de les Illes, amb el seu «Llengo baléà», que té idèntica intenció de fragmentar la unitat de la llengua catalana i minimitzar, si més no en l’imaginari col·lectiu, la seva importància i pes cultural.

Diuen que hi ha ocells de gàbia i ocells de bosc. Molts han cregut que ja ens tenien tancats entre barrots perquè durant anys no hem fet més que piular. Convindria que tots sabessin que no es pot dir «moixó» fins que no el tens al sarró. I nosaltres som molt lluny de la cassola.