NO SOM INNOCENTS

«Digues de què et vantes i et diré què et manca.» Es una frase que hom podria aplicar sense esforç tant al govern sortint de Mas com a l’entrant, i també, almenys, a un dels seus més conspicus membres: la vicepresidenta. Al sortint per l’auto qualificatiu de «govern dels millors», des de qualsevol punt de vista, exagerat i arrogant. Ahir, la «nostra TV3», havent rebut les oportunes indicacions, va presentar el nou com a govern de persones «de la màxima confiança» del president. Una altra exageració, que jo jutjo mentida «políticament correcta». En efecte, com es pot dir que tots els consellers i conselleres són de la màxima confiança del president si n’hi ha almenys tres que tenen obediència directa al seu soci de coalició? Estalvio dir que, atès el principal repte que té aquest govern: la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació, la mera ombra de Duran Lleida és la buscalla més formidable que hom pugui imaginar per tal d’encallar les rodes del carro més embalat. O potser hauria de dir: l’escull més dur on s’encalla el vaixell més ben dirigit.
Faig memòria per als oblidadissos: Saben què va votar Joana Ortega a la Consulta Sobiranista organitzada per Barcelona Decideix l’any 2011? I saben qui va revelar el sentit del seu vot, revelant, alhora –increïble imprudència o agosarament– que el seu control sobre alguns membres (o millor, algunes membres) del seu partit va més enllà de les qüestions polítiques? Qui sap si la desaparició de les atribucions d’Afers Exteriors de la conselleria de Presidència, que dirigirà Francesc Homs, no és la compensació al buidat de competències de Governació, co-dirigida per la vicepresidenta Joana Ortega?
Ortega, el nom de la qual podem posar al costat de Roldán (fals llicenciat en Sociologia i Ciències Polítiques) i Carme Chacón (falsa doctora en Dret), va tenir penjada fins al mes de març de 2011, una biografia «oficial» al web de la conselleria on oficiava de «llicenciada en psicologia.» Denunciada per un diari digital, els serveis de premsa van posar que tenia «formació en psicologia», que queda molt bé sense ser mentida… Però les mentides no són només el contrari de la veritat, poden ser veritats que suggereixen falsedats, o veritats que en suggereixen altres no explícites. Així, per exemple, si hom titula «Aquest cap de setmana ha tingut lloc el congrés de corruptes, comissionistes, venedors d’esmenes de lleis a grups d’interès i gratificadors de càrrecs a les seves amants. Duran no hi va assistir», segurament que no falta a la veritat, però queda molt clar el que vol dir.
En fi, a la senyora Ortega, finalment llicenciada a una universitat de l’Opus justet fa sis mesos, li tocarà renegociar certs traspassos de competències des del govern central al de la Generalitat, i haurà de dur a bon port la Llei de Consultes… Li queda molta feina per fer. Llicenciada o no, necessitarà psicologia, molta psicologia. Amb l’ajuda de Déu, és clar…