MAS AL DIVAN DEL DOCTOR FROID

Aquest és el tercer informe clínic que surt dels arxius de la meva consulta per a publicar-se –porgat del vocabulari professional– a les pàgines de La Quera.
La rellevància del personatge està fora de dubte. Es tracta d’Artur Mas i Gavarró, president de la Generalitat en funcions. El motiu de la consulta era un somni recurrent del qual es despertava agitat a mitja nit, amb suor i palpitacions.
El somni resulta d’una gran elaboració narrativa. El pacient hi fa el paper de capità d’un vaixell antic. Ell i uns mariners a les seves ordres salpen d’una ciutat cremada i només saben que el destí és una illa, però no en coneixen les coordenades. Sense mapa, queviures ni aigua, fondegen en un indret desconegut. Entren en una cova i, quan en volen sortir, un gegant orb, barbut, canós de barba i cabell tenyit, els tanca l’entrada. Aquest no escolta els seus precs i a cada àpat es menja un mariner. Al final –després d’emborratxar-lo amb vi de Batea– fan que s’adormi, li buiden l’ull que li queda i escapen. En una altra illa troben una bruixa de llavi gruixut i leporí que converteix en porcs alguns mariners, i li promet tornar-los a la seva condició humana a canvi de favors sexuals, que ell ofereix després de tapar-li el rostre amb un escut. Embarcats de nou, han de travessar un pas estret: a un cantó hi ha un remolí i a l’altre un drac de sis caps. Ell, com a capità del vaixell, intenta servar el rumb esquivant els dos perills però, bé perquè uns mariners, fugint de les sis boques de la fera, remen cap al xuclador; bé perquè uns altres, aterrits pel soroll eixordador del vòrtex, encaren la vela cap al drac, acaben engolits pel remolí o cruspits pel monstre.
Quan vaig interrogar-lo pels distints simbolismes del seu somni va ser fàcil descobrir, amb el mètode d’associació d’idees, que el ciclop antropòfag, la bruixa luxuriosa i el pas estret són diversos elements passats, presents i futurs de la seva vida personal i política. Sotmès el pacient a hipnosi va aparèixer un altre problema: el seu Jo inconscient s’escapolia a l’anàlisi i al seu lloc apareixien dos personatges femenins, la Puta era un, la Ramoneta, l’altre, que oferien gran resistència a definir el seu paper. Vaig intentar que, ja despert, el pacient relacionés aquesta dualitat interior, tant la de la darrera part del somni com la de la doble personalitat, amb la seva vida conscient. Però només va saber dir-me que la seva quotidianitat està sotmesa a dilemes constants: en Jonqueres l’estira cap endavant, mentre que el líder dels seus socis de coalició – no fou capaç de recordar-ne el nom– el vol estirar enrere. Els que li donen suport econòmic des de l’ombra volen que segueixi retallant i afavoreixi el sector privat, mentre que l’eixelebrat de l’Herrera li demana que augmenti la despesa social… En fi, que el senyor Mas es troba enmig de diversos dilemes punxeguts i el seu equilibri psíquic se’n ressent.
La meva diagnosi, provisional, car hem quedat en una nova sessió analítica un cop hagi aconseguit formar govern, és que el pacient pateix una esquizofrènia incipient –que només dóna símptomes nocturns en forma de somnis– però que, donat que el seu origen és el conflicte decisional permanent que pateix, només té esperances de remissió si resol assertivament els seus dubtes. Si, per fortuna, arriba un dia que somia el pas exitós de l’estret marítim que tant l’angoixa podrem dir que està curat. Sospito que aleshores també desapareixeran la Puta i la Ramoneta que ara esclavitzen el seu Jo inconscient. A l’espera d’aquest dia, i, fins la propera visita, li vaig receptar pastilles GPS, de gran poder orientador de psiquismes alterats i provada eficàcia, fabricades per la companyia farmacèutica La Brúixola.
Publicat a LA QUERA, revista satírica i d’informació. Núm 18.