CORRUPTIO OPTIMI, PESSIMA

Un malparit, si és intel•ligent, és doblement malparit. Aquesta és la traducció casolana del títol de l’article (la traducció canònica seria: la corrupció dels millors és la pitjor). En efecte, benvolgut lector, què prefereix vostè, haver-se-les amb malparits intel•ligents o amb malparits imbècils? Li endevino la resposta: amb imbècils. Potser té raó, però no menystingui la capacitat de fer mal que tenen els curts de gambals. Aquests, malintencionats però ineptes, poques vegades aconsegueixen els seus propòsits –vegin la sapastrada del diari El Mundo amb el seu atac a Artur Mas– però sempre queda alguna cosa. Els dolents llestos –ja em permetran la simplificació–, en canvi, saben tant de l’objectiu com dels mitjans que hi duen, i no fallen mai.
Dit això, els confesso que encara no m’he decidit a classificar el ministre Wert –i amb ell tot el govern al qual pertany– entre els primers o els segons. Evidentment, estalvio la menció al naixement de tan il•lustres personatges, no vull pas ofendre’ls. En realitat, el tan nostrat i català «malparit» no es refereix a cap accident a l’hora del part sinó que apunta a una corrupció del caràcter, a una tara –normalment adquirida– de l’esperit, que es manifesta per la capacitat de fer mal amb premeditació i cinisme. En Wert és llicenciat en dret i màster en sociologia. Això –llevat que li hagin regalat els títols o que sigui d’aquells que se’ls atribueixen sense tenir-los– el classifica entre els llestos. Però Wert també fa afirmacions com aquesta «Soy como los toros bravos, me crezco con el castigo», realitzada als passadissos del Congrés durant la celebració del propassat aniversari de la Constitución, que el classifica entre els obtusos, i alhora confirma l’encert de la frase d’Antonio Machado al seu immortal Juan de Mairena: «De diez cabezas españolas, nueve embisten y una piensa. Nunca extrañeis que un necio se descuerne luchando por la idea».
Si alguna cosa no pot estar en mans de malparits –ineptes o intel•ligents– és el sistema educatiu. Aquí es formen les persones que han de ser millors i més sàvies que nosaltres, els seus pares i tutors. Si només tenim banyuts –tossuts ximples– dirigint-la, braus que només volen estrènyer l’horitzó mental dels nostres joves, el país no passarà mai de ser una «corrida» amb molta sang i suor a la «plaza», però la seva nota –en termes acadèmics– mai no serà altra que la que dibuixa el cercle de l’arena.