Els vells mentiders, els que han mentit tota la vida, hi ha moments en què entren tan completament en el seu paper que fins i tot tremolen i deixen caure llàgrimes d’emoció…, tot i que, al mateix temps, són capaços de dir-se a si mateixos, xiuxiuejant: «Tu sempre estàs mentint, desvergonyit mentider».He manllevat el text precedent de la novel•la Els germans Karàmazov, de Fiodor Dostoievski. Pocs escriptors han descrit com ell els replecs de l’ànima humana, amb totes les seves glòries i misèries. El narrador omniscient parla així d’un dels seus personatges, el vell Fedor, pare dels germans que donen el títol de la novel•la. Fedor és un personatge complex: mentider compulsiu, luxuriós, garrepa, mesquí i encara autocompassiu i abjecte a força d’adonar-se dels propis defectes, exposar-los públicament com qui fa un exercici de sinceritat, i així, trobar ocasió de lamentar-se de la pròpia baixesa, a la qual no somia pas renunciar.
Salvant les distàncies del context, la naturalesa humana és universal. Els mateixos motius han mogut sempre les persones. Per això Dostoievski o Ausiàs March són tan actuals com Jesús Moncada o Pere Calders. Els trets de Fedor Karamàzov no ens són desconeguts. Tothom reconeix en ells algú, persona privada o pública, i potser fins i tot nosaltres mateixos. És més fàcil reconèixer el tipus en aquells que, per la seva feina, menteixen públicament. Hom s’adona de la gesticulació que acompanya cada afirmació que es pretén rotunda, l’èmfasi amb què hom escup una presumpta veritat, i la mitja rialla amb què hom desmenteix haver volgut dir una cosa que realment ha dit i sense deixar-se cap síl•laba. És interessant fer l’exercici, ara que hi ha gravacions en video de tots els actes públics, d’observar el llenguatge no verbal dels personatges. Fixin-se en el rostre adust de Marcelino Iglesias, com d’historiador que desclou una veritat oculta, quan va dir, fa ben poc, amb intenció d’establir una analogia amb l’independentisme català, que els nacionalismes alemany i francès han causat 100 milions de morts. Parin molta atenció al vídeo –que Alícia Sánchez Camacho titlla d’humorístic– on es diu que amb la independència s’obligarà les persones amb cognoms
castellans a catalanitzar-los. No, no cal que recordin ara que això només ho han fet ells, tot brandant els Jaimes obligats, el San Cucufate del Vallès (per Sant Cugat del Vallès) o el Vich (per Vic) de torn. Només mirin els llavis inflats, els ulls plens d’emoció i l’arrogància en el gest de l’Alícia quan diu que ella estima Catalunya.
L’ALTRA CARA DE LA VERITAT
17/11/2012 per Ramon Camats
Aveure si hi ha sort i surt un bon bloc nacionalista al parlament i ens deixen votar d’una vegada.
Molt bon article!