CONTRA TOT PRONÒSTIC

Els humans sempre vivim fora del present. O bé la nostra memòria ens fa arrossegar el passat o bé la nostra imaginació ens fa pensar en el futur. Atès que el passat no el podem canviar, intentem endevinar què ens oferirà el futur. Més d’una ciència no té pràcticament altre objecte que descriure el que encara no ha esdevingut. Així, la Física en diu que demà sortirà el sol basant-se en molt complicats càlculs matemàtics i en la molt menys erudita constatació que el sol ha sortit cada dia fins ara. En una paraula, basem les nostres prediccions en la convicció –que no té altre fonament que el costum– que el futur s’assemblarà al passat.
La Sociologia és una ciència humana que parteix del mateix principi, però aplicat als grups socials. Amb la il•lusió d’assemblar-se als físics, els científics socials un bon dia van nventar les enquestes, un intent de matematitzar la conducta social i afegir precisió a les prediccions. Aquestes fotografies del present –diverses en forma i grau de precisió– volen ser, doncs, pronòstics: retrats precisos del futur. I aquí és on la pretensió científica s’estavella: les enquestes fallen arreu. De vegades és perquè la mostra –nombre d’enquestats– és massa reduïda, les preguntes formulades són tendencioses o ambigües, els enquestats menteixen… Però la raó més important és que, fins i tot en el cas que no es doni cap dels vicis anteriors, les enquestes modifiquen el comportament de les persones un cop són donades a conèixer, tant és que es tracti d’un tema com d’un altre.
On la imprecisió arriba al màxim és en les enquestes electorals. Tot i que les preguntes, en aquests casos, són directes: «A quin partit pensa votar vostè a les properes eleccions?» i la resposta és ben senzilla, els enquestats –poc assertius– sovint amaguen la seva opinió. Però aquest és únicament el primer esgraó de l’error. El cas és que les enquestes gairebé sempre són finançades per algun partit polític o grup mediàtic amb interessos concrets, amb la intenció de crear confusió i canviar el sentit del vot. Un partit les usa igual com fan els borratxos amb els fanals: per recolzar-se i no pas per a veure-hi. A un altre li fan la funció dels somnis: qui té gana somia pa. I per a tots, les enquestes –si no són favorables– són la millor ocasió de dir que l’única que es volen creure és la del dia de les eleccions. Qui no troba consol és perquè no vol.