EL ROBIN HOOD ANDALÚS

Estan tres negres a la presó explicant les seves penes i condemnes. El primer diu: –Jo anava pel carrer, em va atropellar un blanc, vaig trencar el parabrisa, vaig caure dins del cotxe i m’han condemnat a 15 anys per invasió de propietat privada.
El segon diu:
–A mi m’ha passat exactament el mateix, però, de la força del xoc, vaig sortir pel parabrisa del darrera. Ara estic estic condemnat a 35 anys per invasió de propietat privada i intent de fuga. I diu el tercer:
–Osti, igual que jo, només que, en caure a través del vidre del darrere, el blanc va sortir del cotxe i em va claver un ganivet a l’esquena. M’han condemnat a cadena perpètua per invasió de propietat privada, intent de fuga i possessió il•legal d’arma blanca.
Dit sigui de pas que tota analogia entre l’acudit i els fets protagonitzats pel SAT (Sindicat Andalús de Treballadors), com ara l’okupació de finques militars a Osuna (Sevilla) i expropiació d’aliments de supermercats a Ècija i Arcos de la Frontera, és pura coincidència. I tanmateix, sense haver de rumiar gaire, se m’acut que el fet que el ministre de l’interior hagi atribuït transcendència penal a l’acció simbòlica dels sindicalistes: robar als distribuïdors per a donar als necessitats d’aliments, fa pensar que alguna cosa tenen a veure… El ministre, en efecte, ha dit que malgrat que la gent ho està passant fatal per la crisi, «la fi no justifica els mitjans» i que, si es generalitzessin aquestes conductes, això seria «la llei de la selva».
No sé, se m’ha acudit que el ministre vol defensar la propietat privada, com si aquesta fos una cosa que tothom posseís equitativament i no quelcom cada cop més concentrat en poquíssimes mans! I alhora m’ha vingut al cap que la sacrosanta Constitució Española, a l’article 128.1, que «Toda la riqueza del país en sus distintas formas y sea cual fuere su titularidad está subordinada al interés general.» Aleshores se m’ha fet la llum: és clar, el «interès general» és el dels mercats, dels bancs i dels grans propietaris. Collons, com no se m’havia acudit abans! És clar, d’aquí els desnonaments de famílies que no poden pagar els pisos, d’aquí la reducció dels sous, el desmantellament de l’estat del benestar…
De Robin Hood, que robava als rics per a donar als pobres, s’ha dit que era un bandit, però també que era un heroi. Si l’haguessin detingut a España, amb la justícia que tenim, que només empaita desgraciats i en Millet, Rato i companyia són al carrer, hauria protagonitzat un acudit semblant a aquest amb el qual acabo. –Ara sí que sento el pes de la justícia. –Així que, finalment, et penedeixes del que has fet? –No, és que sa senyoria m’està esclafant el peu!