Tres homes grans van al metge a fer-se un test de memòria. El metge demana al primer:
–Quant fan tres per tres?
–285! –respon l’home.
Amoïnat, el metge es dirigeix al segon home:
–I vostè, què me’n diu? Quant fan tres per tres?
–Doncs… Dilluns! –Exclama el segon home.
Encara més preocupat, el metge s’adreça al tercer home:
–Quant diria vostè que fan tres per tres?
–Nou! –respon el tercer home.
–Molt bé! –exclama el metge–. Com ho ha calculat?
–Molt fàcil –diu l’home– només cal restar 285 de dilluns!
Amb l’acudit no vull pas riure de les persones que pateixen qualsevol de les malalties degeneratives del sistema nerviós i que afecten la memòria. En realitat vull retratar doblement els individus de ment preclara que tenen la responsabilitat de l’economia i la política estatals. El tema de fons el recordaran vostès perfectament. ¿Quantes vegades ha assegurat Rajoy, posem per cas, que no apujaria l’IVA perquè no ho portava al seu programa electoral i perquè fer-ho significa una estocada que un mal governant clava als seus compatriotes? Aquí m’aturo amb els exemples, d’altra banda, cada cop més innecessaris. Com diu una frase encertada, qui vol exercir de mentider hauria de tenir bona memòria.
El nucli de l’acudit, però, no és la mentida sinó el delirant càlcul que permet al tercer pacient trobar la resposta encertada. Anàlogament, hom comença a sospitar que, fins i tot en l’inimaginable cas que mai ens hagin dit la veritat sobre l’economia –vull dir, la veritat sobre el que els responsables creien que ho era– el que de veritat és veritat és que no tenen cap idea sobre què s’ha de fer. I com que aquesta és l’única veritat que no ens volen dir, i mentre van fent experiments que ni amb gasosa s’haurien d’intentar, alhora ens apliquen la paradoxa del mentider compulsiu. Aquest menteix fins i tot quan no fa falta. L’acudit següent il•lustra bé el que vull dir.
En Jaumet li diu a sa mare:
–Mare, mare, a l’escola em diuen mentider!
–Calla nen, que tu no vas pas a l’escola!
Aparegut a La Quera. Divendres, 29 de juny de 2012.
LA VERITAT DE LES MENTIDES
29/06/2012 per Ramon Camats
Encara hi ha una cosa més perillosa que un mentider compulsiu, aquesta persona és: Un idiota!!!
I es veu que d’aquests en alguns partits polítics n’hi abunden. El més curiós és que de tant freqüentar la estultíicia n’hi s’adonen que la practiquen a diari.
Osti, s, pitjor que un mentider intelligent hi ha un mentider ruc.