«Una vegada vaig rebre una flor roja, i no sabia si era una amenaça o el testimoni delicat d’una admiradora. Posats a triar, vaig quedar-me amb això darrer (perquè vaig més curt d’enamorades que d’enemics) i ja em feia tot de càlculs feliços a base d’entrevistes deliqüescents, quan va trucar a la porta i aparegué un missatger d’aquests que van amb moto. El cor em va bategar de pressa. Però no: el noi em va dir que s’havia equivocat de pis i em va demanar que li tornés la flor.» El conte pertany al llibre De teves a meves, de Pere Calders, a qui vull homenatjar en ocasió del centenari del naixement.
El conte i el seu títol –que és també el de l’article– no fan sinó recordar-me l’esperpèntica i reiteradament frustrada història de la mesquita de Lleida −aviat l’haurem d’anomenar Sagrada Família, perquè com la basílica barcelonina, no se li veu el final. I el començament és ja tan lluny que fa de mal recordar.
Hi havia una vegada un alcalde que va empenyorar la seva paraula afirmant que els musulmans de Lleida tindrien un temple com cal. Entossudit, però, a fer entrar el clau per la cabota, va oferir-los –és un eufemisme, és clar– un indret que ni per a escorxador valia, per bé que a la vora s’hi aixeca una fàbrica de pinso, sabuda com és la predilecció dels usuaris a venir per tot allò que té a veure amb el porc de quatre potes. El cas és que, com la flor roja (premi o gratificació) del conte de Calders, que no té per destinatari el seu protagonista, la rosa –també preferiblement roja– tampoc no hi té l’alcalde. Deu ser perquè no se la mereix o perquè té un color equivocat i li escauria millor –per afinitat– el blau. Blau, com el cel –per allò que és l’estatge de Déu–, o com les gavines –per una altra doble afinitat, ja no cromàtica sinó homonímica o simbòlica–. Però ja em faig pesat. Qui vulgui entendre, entendrà. Deixem-ho dient que això de la mesquita acaba –com tantes altres coses acabaran– com el rosari: a l’aurora. Una aurora que per a la rosa i per al seu destinatari fallit s’anuncia més aviat crepuscle.
JUDICI PRECIPITAT
22/06/2012 per Ramon Camats
Deixa un comentari