Dimecres vaig rebre una circular amb segell del rectorat de la UdL. A la circular, escrita en tercera persona, i en el mateix to i estil dels seus discursos, el rector em convocava, en tant que futur membre, a l’acte de constitució del cos de seguretat que ha de garantir la integritat de les dependències universitàries. Aquest rector –deia– et convida, com a membre docent de la comunitat universitària, a formar part d’una institució gloriosa, de profundes arrels catalanes, una institució que arrenca amb els Sagramentals de 1068, és dissolta per Felip V amb el Decret de Nova Planta, és recuperada i perduda diversos cops -el darrer durant la República Espanyola, que en bescantava l’aire conservador- és restaurada novament per Franco el 1936, i finalment és dissolta “definitivament” pel Senat el 1978…
Després d’unes quantes línies més, que sonaven a lliçó d’història, el rector invitava tots els professors doctors –les professores no, per la perillositat de la missió i, potser també, per una malentesa cortesia− a afegir-se al “Sometent doctoral de la UdL”, una guàrdia intel•lectual, no armada sinó amb llibres, de la catedral lleidatana del saber. Quant als motius, molt prolixos, el rector parlava de l’esgotament pressupostari de la UdL, que no dóna per alegries de vigilància privada, del necessari compromís dels docents amb la institució -que ha d’anar més enllà de la impartició de classes- i de la necessitat que hi ha de netejar la imatge d’una UdL visitada per un cos de seguretat aliè i, endemés, armat.
Ahir, obedientment, vaig presentar-me a la conscripció, però ben aviat vaig poder marxar cap a casa perquè no em van voler al Sometent Doctoral. Resulta que, encara que complia la resta de requisits, me’n faltaven dos, que no s’especificaven a la convocatòria: no tinc l’alçada mínima de metre setanta-cinc i em sobren dos dits de front.
Quina llàstima! M’hauria agradat formar part d’un cos d’elit com aquest. Estic segur que els meus companys doctors, amb el rector al davant, aconseguiran evitar que els estudiants “oKupin” la universitat durant la nit – cosa que fan amb la finalitat de protestar per les retallades acadèmiques i l’increment de les taxes-. I de pas, aconseguirem que tampoc vinguin durant el dia. Així és com, sens dubte, abastarem els vertaders objectius últims de la institució.
EL SOMETENT DE LA UdL
08/06/2012 per Ramon Camats
Sense paraules… No et poden dir res per això?
El que he escrit és pura i simple sàtira. No es tracta, sinó, d’estirar allò que l’altre o altres fan o diuen… estirar, estirar, fins fer veure el caràcter grotesc de tot plegat. La sàtira té la funció de fer de mirall dels defectes i marrades de les persones i institucions. Així es veuen i poden corregir-se… o no.