DE PORC I DE SENYOR…

…se’n ve de mena», segons diuen. Jo no ho crec, però. Més aviat penso que els porcs bípedes –els més abundants, que es desplacen sobre dues cames– no neixen, sinó que esdevenen, metafòricament parlant. No crec que ningú vingui al món amb aquesta habilitat ferotge i sibil•lina que tenen aquells que, mentre et somriuen i abracen, alhora que amb una mà et donen copets a l’esquena, amb l’altra t’hi enfonsen un punyal. En efecte, no tothom és capaç de fer una porcada així durant la infància. Això és va aprenent de l’exemple d’altri al mateix temps que alguna cosa es va petrificant lentament a l’ànima.
Em sap greu que els porcs, aquests simpàtics animalons que se’ns assemblen tant, hagin estat presos com a motiu de comparació degradant. Es diu, posem per cas, que embrutar-se és «emporcar-se», quan els porcs només són bruts per culpa nostra, que els hostatgem en corralines on no tenen més remei que conviure amb els seus propis excrements. També diem que algú està gras com un porc, indicant que està molt gras, com si els porcs –només cal veure els senglars salvatges– fossin grassos de natural i no per culpa nostra, que els farcim a fi que donin més pes per canal, només per negoci. Els artistes, els professors, els conferenciants, i, en fi, tots els que viuen de mostrar alguna mena d’art que ha de ser acollit amb reverència, sovint diuen que esforçar-se per atendre segons quin públic és «llençar margarides als porcs», ignorant que potser aquests serien millor auditori que el que tenen.
Quan sento expressions com ara: «Si et vols casar, busca’t un home net i prim, que de porc i gras ja se’n tornarà», m’adono que no fem altre que projectar sobre els porcs allò que som nosaltres mateixos. I és que se’ns assemblen tant…, per això és una llàstima que sigui certa la dita que sosté que el porc és l’únic animal que mai no mor de vell perquè el seu destí és la matança. Quan, per comparació, considero certs humans, penso que malaguanyat del porc que mor abans d’hora. Per aquesta raó m’indigna que una investigació d’arqueologia i antropologia experimental de la Universitat Autònoma de Barcelona, pel que fa als efectes sobre els cadàvers que tenen els diferents tipus d’enterraments fets al llarg de la història (dolmen, sarcòfag, amb calç), s’hagi fet amb cossos de porcs al municipi de St Martí de Maldà. Segurament la investigació aportarà dades útils quant a datació d’enterraments i restes arqueològiques. Sembla que fins i tot la policia s’ha interessat, potser a causa de la influència de de la sèrie americana Bones. Segur que serà interessant l’estudi experimental de la descomposició i esqueletització dels cossos dels porcs a l’interior de les tombes i que, per analogia, ens permetrà saber coses útils per a l’arqueologia i la ciència forense. I tanmateix, jo penso que s’hagués pogut trobar subjectes més adequats per a omplir les tombes. Estic pensant –no m’ho tinguin massa en compte– en certs porcs de dues potes del món de les finances i de la política espanyoles… I espero que aquesta indirecta no faci que em diguin el nom del porc!