«El creixement d’un gran negoci és simplement la supervivència del més apte… la rosa American Beauty només pot abastar el màxim de la seva bellesa i l’aroma que ens encanten si sacrifiquem les altres poncelles que creixen al seu voltant. Això no és una tendència malsana del món dels negocis. És merament el resultat d’una combinació de la llei de la naturalesa i de la llei de Déu». Aquesta frase va ser pronunciada per John Rockefeller com a metàfora del Darwinisme social.
Parin atenció al que diu: la rosa abasta la seva esplendor gràcies a l’extermini de les altres, que li podrien fer ombra. Anàlogament, els triomfadors en el món econòmic –i per extensió en el polític– són com l’American Beauty: el bo i millor de l’espècie humana, el resultat de la selecció natural i, per tant, la seva supremacia i dret a causar l’extinció dels inferiors –això és, els pobres, els desgraciats, els desnonats– està perfectament justificada.
John Davison Rockefeller (1839-1937) va ser un empresari americà –ara considerat l’home més acabalat de la història mundial– que va aconseguir monopolitzar la indústria petroliera. Va fundar la Standard Oil, una gegantina companyia que va arribar a controlar l’extracció, refinació, transport i distribució de més de 90% del petroli dels Estats Units i va sostenir monopolis d’inversió en molts països, tot plegat al llarg de 40 anys, demostrant una implacable capacitat competitiva. Denunciat per les seves pràctiques monopolistes, el govern s’hi va enfrontar, duent-lo als tribunals i obligant-lo a fragmentar la seva colossal empresa.
Les idees d’aquest individu ara poden semblar tronades, però no són altre que les idees de la dreta política mundial, la qual només les encobr
eix amb eufemismes. La lletra és clara: la jerarquia social és natural, el peix gros es menja el petit a tot arreu, els desgraciats ho són per naturalesa i no pas per causa dels desequilibris i les injustícies socials, i no val la pena l’esforç de fer una societat igualitària perquè seria debades.
Llàstima que aquesta interpretació de les idees evolucionistes de la supervivència del més apte aplicades a la sociologia no siguin acceptades submisament –com hauria de ser– pels febles, els desvalguts i condemnats. Ves per on, aquests es rebel•len contra aquells que volen orinar damunt les seves espatlles mentre els diuen que plou, contra aquells que volen grimpar damunt seu i esclafar-los. Per això van vaga, vatua l’olla.
Deixa un comentari