The Grapes of Wrath és el títol de la novel•la que John Steinbeck va publicar el 1939. En ella s’explica l’epopeia dels Joad, una família de pagesos d’Oklahoma que –al mig de la Gran Depressió provocada pel crac borsari de l929– han d’abandonar les seves terres improductives i emigrar en busca de treball per tal de sobreviure. Han sentit dir que a Califòrnia els terratinents necessiten mà d’obra que els culli els préssecs i el raïm; no saben que el rumor és una estratagema que permetrà abaixar els jornals davant de l’allau de mans que s’oferiran per treballar. Però els grangers californians també tenen problemes: hi ha massa fruita i no la poden vendre; per això la deixen podrir als trossos, cremen el blat de moro i llencen les patates als rius perquè s’apugin els preus. Els pocs emigrants que troben feina a collir o veremar han d’acceptar uns sous de misèria, mentre els que no en troben, afamats, veuen com es fa malbé l’aliment sense que ells puguin treure el ventre de pena. En les ànimes dels que es moren de gana els raïms de l’ira estan madurant i una terrible collita d’odi i destrucció es prepara…
Valgui aquest entrant literari per a il•luminar el nostre present econòmic i polític. El cas de la crisi actual és paradigmàtic. Els propietaris dels mitjans de producció afirmen que les lleis del mercat els obliguen a «optimitzar la producció», eufemisme que no significa altra cosa que, per conservar el seu marge de beneficis, cal disminuir el sou dels treballadors o trobar-ne altres disposats a cobrar menys per la mateixa feina. Les nostres autoritats polítiques –fidels servidores d’interessos aliens– ens diuen que no hi ha res a fer i ens conviden a una resignació fatalista, alhora que modifiquen les lleis laborals i tributàries per tal d’afavorir els interessos que hem dit. Ningú, però, no s’atreveix a dir que les famoses «lleis del mercat» no existeixen, que no són més que decisions dictades per l’avarícia i pel menyspreu a les persones, un cop reduïdes a la condició de «despeses de producció».
L’èxit de la globalització econòmica és haver-nos fet creure el seu relat de legitimació. Ens explica una història mítica que pretén passar per racional; en ella l’ordre econòmic del capitalisme apareix com una cosa espontània i natural, i el mercat com una realitat autònoma, independent, igual que el vent o les marees. En conseqüència, hom ens vol fer acceptar, com un destí inevitable, el que no és més que el resultat de determinis perfectament conscients. Aquest nou credo, que hom ens imposa a través del catecisme economicista, té un Déu molt antic: el diner, però els oficiants del culte són cada cop més poderosos perquè els fidels ja gairebé hem perdut la consciència històrica d’intervenir i modificar la realitat.
Cal reivindicar la prioritat de les consideracions socials i polítiques sobre les estrictament econòmiques. Si no alcem la veu, el soroll de la caixa registradora del capital no la deixarà sentir.
ELS RAIMS DE L’IRA
28/03/2012 per Ramon Camats
Arxivat a Igualtat, Justicia, Política general | Etiquetat DESOCUPACIÓ, DRETS, Justícia social, VAGA 29 MARÇ | 4 comentaris
4 Respostes
Deixa un comentari Cancel·la la resposta
Pàgines
Comentaris recents
Toni Michans en SANTA PACIÈNCIA Antoni Lacasa en SOM EL QUE FEM CADA DIA Concepcio Canut Farr… en LES REIALS MENTIDES Ramon Torné en SEXE OLÍMPIC Ramon Torné en APROVAR SUSPENENT Categories
Benestar CATALUNYA Cultura DISCRIMINACIÓ Economia Educació ESCOLA FALANGITO FEIXISME Filosofia franquisme Igualtat INDEPENDÈNCIA Justicia JUSTÍCIA LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS Participació Política Política Catalana Política espanyola Política general PP PRESOS POLÍTICS PROCÉS D'INDEPENDÈNCIA Radicalitat democràtica REFERÈNDUM D'INDEPENDÈNCIA Sanitat Societat SOCIOLOGIA TreballCalendari
Arxius
- Juliol 2022 (4)
- Juny 2022 (2)
- Mai 2022 (5)
- Abril 2022 (3)
- Març 2022 (8)
- gener 2022 (5)
- Desembre 2021 (6)
- Novembre 2021 (2)
- Octubre 2021 (3)
- Setembre 2021 (5)
- Agost 2021 (4)
- Juliol 2021 (4)
- Juny 2021 (3)
- Mai 2021 (6)
- Abril 2021 (5)
- Març 2021 (2)
- febrer 2021 (4)
- gener 2021 (5)
- Desembre 2020 (4)
- Novembre 2020 (3)
- Octubre 2020 (6)
- Setembre 2020 (6)
- Agost 2020 (3)
- Juliol 2020 (5)
- Juny 2020 (3)
- Mai 2020 (6)
- Abril 2020 (3)
- Març 2020 (3)
- febrer 2020 (6)
- gener 2020 (4)
- Desembre 2019 (5)
- Novembre 2019 (4)
- Octubre 2019 (4)
- Setembre 2019 (5)
- Agost 2019 (5)
- Juliol 2019 (4)
- Juny 2019 (4)
- Mai 2019 (5)
- Abril 2019 (5)
- Març 2019 (3)
- febrer 2019 (4)
- gener 2019 (4)
- Desembre 2018 (5)
- Novembre 2018 (5)
- Octubre 2018 (5)
- Setembre 2018 (5)
- Agost 2018 (3)
- Juliol 2018 (4)
- Juny 2018 (4)
- Mai 2018 (5)
- Abril 2018 (4)
- Març 2018 (5)
- febrer 2018 (3)
- gener 2018 (4)
- Desembre 2017 (5)
- Novembre 2017 (4)
- Octubre 2017 (4)
- Setembre 2017 (4)
- Agost 2017 (4)
- Juliol 2017 (5)
- Juny 2017 (3)
- Mai 2017 (4)
- Abril 2017 (4)
- Març 2017 (5)
- febrer 2017 (3)
- gener 2017 (4)
- Desembre 2016 (4)
- Novembre 2016 (5)
- Octubre 2016 (4)
- Setembre 2016 (4)
- Agost 2016 (4)
- Juliol 2016 (5)
- Juny 2016 (4)
- Mai 2016 (4)
- Abril 2016 (5)
- Març 2016 (4)
- febrer 2016 (4)
- gener 2016 (5)
- Desembre 2015 (3)
- Novembre 2015 (5)
- Octubre 2015 (4)
- Setembre 2015 (4)
- Agost 2015 (5)
- Juliol 2015 (4)
- Juny 2015 (4)
- Mai 2015 (5)
- Abril 2015 (4)
- Març 2015 (4)
- febrer 2015 (4)
- gener 2015 (5)
- Desembre 2014 (4)
- Novembre 2014 (4)
- Octubre 2014 (3)
- Setembre 2014 (6)
- Agost 2014 (2)
- Juliol 2014 (5)
- Juny 2014 (4)
- Mai 2014 (5)
- Abril 2014 (5)
- Març 2014 (5)
- febrer 2014 (4)
- gener 2014 (5)
- Desembre 2013 (5)
- Novembre 2013 (6)
- Octubre 2013 (5)
- Setembre 2013 (5)
- Agost 2013 (5)
- Juliol 2013 (5)
- Juny 2013 (7)
- Mai 2013 (4)
- Abril 2013 (4)
- Març 2013 (7)
- febrer 2013 (6)
- gener 2013 (5)
- Desembre 2012 (8)
- Novembre 2012 (7)
- Octubre 2012 (7)
- Setembre 2012 (6)
- Agost 2012 (4)
- Juliol 2012 (7)
- Juny 2012 (9)
- Mai 2012 (8)
- Abril 2012 (8)
- Març 2012 (11)
- febrer 2012 (6)
- gener 2012 (7)
- Desembre 2011 (7)
- Novembre 2011 (7)
- Octubre 2011 (6)
- Setembre 2011 (6)
- Agost 2011 (5)
- Juliol 2011 (6)
- Juny 2011 (5)
- Mai 2011 (5)
- Abril 2011 (7)
- Març 2011 (7)
- febrer 2011 (9)
- gener 2011 (9)
- Desembre 2010 (6)
- Novembre 2010 (6)
- Octubre 2010 (3)
- Setembre 2010 (6)
- Agost 2010 (3)
- Juliol 2010 (6)
- Juny 2010 (9)
- Mai 2010 (6)
- Abril 2010 (5)
- Març 2010 (5)
- febrer 2010 (7)
- gener 2010 (4)
Blocs amics
Fent ciutat
Mitjans de comunicació
-
obra de Ramon Camats està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a rcamats.wordpress.com Administració
JÚLIA no va amb dieresi, m’he equivocat, sorry
A banda de la portada de “The grapes of wrath” hi han dos o tres gravats més, m’interessa el que he cregut que era “El Crit” de Munch però no estic segura, ¿em podrias dir si es aquest?
Thank you,
JÜLIA
No és El Crit de Munch però igual s’hi va inspirar. És una imatge de la pel·lícula “The Wall” de Pink Floyd, dirigida per Allan Parker.
Com gairebé sempre d’acord amb tu, Ramon. Especialment la frase: “Ningú, però, no s’atreveix a dir que les famoses «lleis del mercat» no existeixen, que no són més que decisions dictades per l’avarícia i pel menyspreu a les persones,” EXQUISIDA¡¡¡