QÜESTIÓ DE PRIORITATS

Si em caso amb en Joan he de renunciar a fer-ho amb en Pere, que també m’agrada, i amb qui –potser– igualment seria feliç. El cost d’oportunitat –car d’això es tracta, del que perdem o deixem de guanyar– és una realitat que aflora quan els recursos: temps, diners, possibilitat de dedicació, són limitats i cal triar entre ells.
En política aquests factors sovint es donen junts a l’hora de decidir qualsevol inversió o despesa. L’elecció adequada ideal per part dels gestors públics va així: s’estudien els beneficis per als ciutadans que tindria una despesa (un pont o un teatre, un programa educatiu o social), es descompten els beneficis que s’obtindrien amb les alternatives i, vet ací, si el saldo és positiu, la inversió pública és aconsellable. I tanmateix, el que veiem sovint és que aquest tipus de càlcul no es fa en absolut, especialment si els recursos –diners disponibles– semblen abundants. Aleshores els governs fan inversions d’importància, els beneficis de les quals són molt difícils de quantificar. Hom parla de «col•locar la ciutat o el país al mapa», o de «grans expectatives de negoci» o de l’«allau de turistes que ens visitaran», o del «prestigi que tot plegat procurarà a la ciutat»… expressions prou vagues com perquè ningú no pugui corroborar la seva veracitat.
Imaginem per un moment que els ciutadans sabessin exactament el que costa, posem per cas, el manteniment d’un edifici emblemàtic o tinguessin coneixement de les pèrdues acumulades d’un servei inútil però vistós i de gran valor electoral…
És probable que aquests mateixos ciutadans considerarien que certes decisions polítiques resulten caríssimes i no beneficien realment la comunitat. Aleshores, en calcular el cost d’oportunitat dels diners invertits s’adonarien del que, amb la mateixa inversió, s’hagués pogut fer, posem per cas, en Educació, Serveis a les persones…
En fi, ja veuen que la qüestió és complexa alhora que important. Estan en joc els diners públics, les prioritats ciutadanes, els interessos electorals… i en fi, el bon funcionament: eficient i eficaç, dels afers comuns. I és que en moments de crisi, com els actuals, tant a nivell personal com públic, és molt important calcular bé les decisions que prenem, no solament en vistes al que guanyarem amb elles, sinó també al que amb elles, necessàriament, deixarem de guanyar o de fer, que de vegades són més importants.