Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 10/03/2012

Aquest, la foto del qual presideix el bloc, aquí al damunt, cofat de gorra, amb ulleres i barba, és un d’aquells a qui, ja de ben jove, mentre li augmentava la consistència pilosa del bigoti, se li anava aclarint proporcionalment la de la testa. La fotografia no permet apreciar-ho perquè la gorra, que porta durant una bona part de l’any, cobreix l’escassa pelussera del seu crani i li protegeix del fred, prevenint les calapàndries.
La seva calva és d’aquelles que al principi fou sacerdotal: corona pelada a la part superior de l’occípit, però que després, amb els anys, s’estengué, en forma de pèrdua de densitat capilar, per tota la part superior, restant només poblats normalment el clatell i els laterals. (més…)

Read Full Post »

L’escena és la següent: Wilma Picapiedra surt de casa seva amb unes amigues. Una d’elles diu: «M’alegro que vostè sigui una dama feta a l’antiga. L’altra afegeix: «I jo també. La majoria de les joves cavernícoles d’avui tenen carrera i no són felices restant a casa i defensant la llar». L’escena següent mostra la mateixa Wilma seguida del seu marit, en Pedro. Wilma diu: «Bé, a mi sí que m’agrada estar a casa. A més a més, al meu marit no li agradaria pas d’una altra manera. Veritat, amor meu?» I Pedro Picapiedra respon: «No, no m’agraden aquestes dones intel•lectualoides. (més…)

Read Full Post »