DEMÀ PASSAT ÉS DILLUNS

Els pessimistes no gaudeixen dels diumenges perquè l’endemà és dilluns. En conec molts, d’aquests. Recordo que de (més) jove, quan als estius treballava a la construcció per a pagar-me els estudis, els companys, que havien batejat els dilluns amb el nom de «Sant Tornem-hi», usaven invariablement l’expressió a primera hora del matí. A les vuit, amb la pala a les mans, a punt per fer la primera pastada del dia, deien amb una resignació infinita: «Aaau, Sant Tornem-hi». Ja havien oblidat, ves per on, que dissabte era Sant ToCarlos», això és, el dia que ens pagaven la setmanada. La qüestió no era que la feina fos dura i estigués relativament mal pagada, o que la valoració social del manobre i del paleta fos baixa. La qüestió era que la feina mateixa i les consideracions que s’hi associaven tenyien amb el seu color tota la setmana, incloent-hi el dissabte i el diumenge, fent que per a algun el cap de setmana no fos un temps de festa sinó un preludi del treball.
Totes les coses bones s’acaben. Aquesta és una constatació trivial, i tanmateix, per a una bona colla d’individus, la inevitable temporalitat del bé, del plaer, del dolç no fer res o del que sigui que cadascú considera bo o desitjable, fa que no en sàpiguen gaudir adequadament. Aquests individus són els pessimistes, que no poden deixar de contemplar l’aspecte més desagradable de cada cosa – i si no hi és, se l’inventen.
Els pessimistes, diuen, són els optimistes ben informats. No estic pas d’acord amb aquesta definició. Els optimistes no són necessàriament uns ignorants o uns eixelebrats que es tapen els ulls per no veure la realitat. En el fons és una qüestió d’actitud, de to vital amb el qual enfrontar-se als fets de la vida. No és únicament allò tan tòpic de veure el got mig ple o mig buit, car el que compta són els motius subjectius, pels quals veiem una cosa o una altra. No costa gaire imaginar quina és la vida interior d’una persona pessimista, que del pa de la vida només veu la crosta i no la molla, que únicament anticipa els perills i preveu inconvenients arreu. Hom es pregunta d’on pot treure l’energia per tal de llevar-se cada dia del llit i fer alguna cosa. Una darrera consideració: si tot el bé i tot el mal és dins de nosaltres mateixos, facin doncs, l’esforç de representar-se un roser; vegin les tiges amb les espines i mirin de no punxar-s’hi quan flairin les seves roses.