Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 10/04/2011

Silvio Berlusconi i el papa Benedicte VI (ex cardenal Ratzinger) moren el mateix dia. Però per causa d’un error administratiu dels de dalt, Berlusconi és enviat al cel i el papa a l’infern. El Papa fa una reclamació a Llucifer, el qual s’afanya a arreglar la paperassa i l’error és esmenat.
Però l’administració divina és lenta i el Papa ha de romandre un dia a l’infern. L’endemà, a primera hora, el Papa és enviat al cel i Berlusconi a l’infern. A mig camí es troben i s’aturen un momentet a fer-la petar.
El Papa: –Disculpa per l’error!
Berlusconi: –No té cap importància.
El papa: –Tinc una gran il•lusió per anar al cel.
Berlusconi: –No et pensis, no és pas gran cosa.
El Papa: –Com que no? Tinc moltes ganes de trobar-me la Verge Maria.
Berlusconi: –Renoi, em sembla que per a això fas un dia tard.

No estem divertits ni res amb les pocasoltades de Berlusconi. Però la cosa no queda en pocasoltada, al capdavall cadascú pot fer el que vulgui amb la seva vida privada. El que resulta estrany no és que a Itàlia hom li rigui les gràcies sinó que s’escapi un cop i altre d’una justícia que l’empaita pels seus delictes –no solament de llit, sinó econòmics–.
Hi ha una dita en la qual faig confiança sempre. La vaig llegir per primer cop en un llibre de Josep Pla. Deia que tot el que puja baixa. A fe que, aplicat a Berlusconi i a la seva particular follia, té tot el sentit. Espero que també valgui per a la seva posició política.

Anuncis

Read Full Post »