Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 6/02/2011


Es diu que hom «respira per la ferida» per a indicar, metafòricament, que allò que fa o ha fet patir una persona es manifesta un moment o altre, amb paraules o accions, quan la conversa o l’ocasió posen en primer pla el tema «sensible».
Normalment les ferides sagnen; les plagues i les clivelles obertes són visibles i no es poden amagar. Els embenats i tiretes no fan més que donar-los relleu en lloc d’ocultar-les. Què passa, però, amb les ferides emocionals? Aquestes, per fondes que siguin, no treuen sang ni fan pus; no s’hi pot posar mercromina ni aigua oxigenada per a protegir-les dels bacteris infecciosos; tampoc no es poden cosir amb fil ni cobrir d’esparadrap. Amb tot i això, són invisibles pera tothom llevat de per a qui les té. (més…)

Read Full Post »