PAPA-NATUS

−Con la Iglesia hemos dado, Sancho−. –Ya lo veo –respondió Sancho− Y plega a Dios que no demos con nuestra sepultura. Molt ha plogut des que Cervantes va escriure aquestes frases. Corresponen a una conversa entre el Quijote i Sancho, que han entrat al Toboso de nit, acompanyats de lladrucs de gossos, brams d’ases, grunys de porcs i miols de gats. Busquen la morada –que segons Don Quijote ha de ser palau o alcàsser− de la seva estimada Dulcinea, de la qual, segons diu, està enamorat només d’oïdes de la gran fama que té de formosa i discreta.
De Don Quijote diríem que és un papanates, terme que no he trobat al diccionari de l’Enciclopèdia Catalana ni al de l’IEC, però que hi hauria de ser, d’encertat que resulta, per a definir la característica de persona ximple, crèdula i innocent. Tenim, però el verb «papar», que significa empassar-se sense mastegar –fàcilment interpretable de manera metafòrica−, i també disposem de l’expressió «No papar-ne ni una» que significa no adonar-se de res, no entendre el que hom diu.

Com l’enginyós hidalgo n’hi ha molts i també es donen sovint circumstàncies com les que acompanyen la seva visita nocturna a la vil•la manxega, només que els lladrucs de gossos i els brams dels ases són substituïts, en el cas que vull comentar, per les més forassenyades accions, actituds, i declaracions públiques. Parlo, en fi, per si encara no ho han endevinat, de la visita papal de demà a Barcelona.
Fa mesos els més entenimentats ja predeien que Montilla no dissoldria el Parlament per a convocar les eleccions abans de la recepció al Papa. No volia pas rebre’l com a president de la Generalitat en funcions. Atenció al que significa això en termes de genuflexió –o aprofitament, interès, càlcul… si ho volen així− de les institucions civils respecte de les religioses. A Lleida d’això en sabem una estona, atès que permetem que de Roma estan s’immisceixin en una col•lecció d’art catalogada i protegida per les lleis museístiques. A l’altre cantó ens assabentem que hi ha un grup de Facebook: Queer Kissing Flashmob (un Flashmob és una acció organitzada per un gran grup de persones que es reuneix de sobte en un indret, fa una acció inusual i després es dispersa ràpidament), que pretén muntar un morreig col•lectiu de 500 parelles de tota mena per tal de protestar contra la manera com l’església concep les relacions entre les persones i demanar, indirectament, que deixi de posar-se al llit de les persones. Finalment, i aquests són els més espavilats, trobem els que, propietaris de balcons al voltant de la Sagrada Família, faran l’agost al novembre llogant-los a preus que oscil•len entre 200 i els 4000 euros… Tant curiosa és una actitud com una altra; totes pressuposen l’èxit de la credulitat, la derrota de la vella aspiració a la separació entre l’església i l’estat i, en fi, la renúncia a la laïcitat i la il•lustració.