La politique est l’ensemble des procédés par lesquels des hommes sans prévoyance mènent des hommes sans mémoire.
JEAN MISTLER Bon Poids Vive la politique (bon pes, visca la política)
(La política és el conjunt de procediments pels quals homes sense previsió dirigeixen homes sense memòria)
Jean Mistler (1897-1988) membre de l’Académie Française, era alhora escriptor (novel•lista, assagista, crític literari) i polític. De fet, les dues carreres foren, en ell, estrictament paral•leles des del començament. L’any 1928 és escollit diputat de l’Aude amb l’etiqueta de Radical-socialista. Arribà sotssecretari d’Estat de Belles Arts diverses vegades, i finalment ministra a partir de 1932.
La seva acció política més coneguda, però, l’associa a un episodi penós de la història francesa. El 10 de juliol de 1940, com a president que era de la comissió de sufragi universal a la Cambra dels Diputats, Mitsler va presentar a l’Assemblea Nacional, reunida a Vichy, l’article únic que confiava plens poders al mariscal Pétain perquè preparés un nou projecte de constitució per a la França lliure però sotmesa, vençuda i venuda als alemanys. Després de l’Alliberament hom el va qualificar de «enfonsador de la República».
La frase que comento d’aquest autor manifesta una trista lucidesa que avui ja és patrimoni comú. En efecte, la política –diguem la veritat: alguns polítics− ens fan creure que són curts de vista que guien individus que tanquen els ulls voluntàriament i obliden amb facilitat el que senten i viuen. Gairebé sembla innecessari citar l’exemple del president del govern, la manca de consistència de les promeses del qual és ja proverbial. Com per fer joc a aquestes, hem pogut ser testimonis de l’actitud dels polítics catalans que han reincidit a creure-les fins i tot després de constatar la falsedat de les primeres.
Què deuen tenir les promeses que, malgrat no ser confirmades amb els fets, quan són renovades tornen a ser cregudes? És possible que la promesa no sigui més que un aliment de l’esperança, de la qual estem sempre tan afamats que acceptem deixalles de qualsevol taula?
Ramon Camats 
Deixa un comentari