Laws are like cobwebs, which may catch small flies, but let wasps and hornets break through. JONATHAN SWIFT, A Critical Essay upon the Faculties of the Mind, 1707
(Les lleis són com xarxes d’aranya, les quals poden capturar mosquetes però permeten que les vespes i els borinots s’escapin)
La frase del cèlebre ironista Swift, no és original seva, sinó d’Anacarsi, príncep escita amic del legislador atenenc Soló. Ho explica Plutarc en una anècdota de les seves Vides Paralel•les. Tot plegat no fa sinó demostrar la gran erudició de l’autor de Els viatges de Gulliver.
Però anem al cas: Anacarsi i Swift tenen tota la raó, les lleis sempre tenen escletxes per on s’escapen els poderosos. Tenen forats que mantenen en l’opacitat determinades conductes i giragonses estranyes per on l’acusat pot passar a acusador, com passa ara mateix amb el règim franquista i els seus supervivents de la Falange, que han aconseguit dur el jutge Garzón als tribunals.
Ramon Camats 
Charles I i II, dos dèspotes britànics del segle XVII. Al primer Oliver Cromwell li féu tallar el cap per menysprear les lleis del parlament.
Els qui no creieu en en el judici de Déu, què en feu dels jutges injustos i de les vespes i borinots, que són els poderosos que subornen els jutges humans?
D’acord i gràcies, conec la història de Cromwell i el rei destituït. Sobre Cromwell, tanmateix, també hi ha molt a dir quant a despotisme i fanatisme religiós.
Quant a la vostra pregunta, mereix una resposta més llarga que la que cap aquí. Penso que perquè es faci justícia -bé que imperfecta, com tots els assumptes humans- cal fer alguna cosa ara, i no esperar al més enllà. Si hom no s’oposa a la injustícia amb els mitjans de què disposa, aleshores està permetent el triomf de la injustícia. No podem esperar que una justícia perfecta -però ultraterrenal- arribi. Aquesta seria, en la pràctica, una actitud conformista que fàcilment conduiria a la passivitat dels uns i a l’abús continuat dels altres.
És ben cert, com dieu, que els poderosos sempre faran el que podran per escapar -com diu la frase- de les xarxes d’aranya de la justícia, però no podem fer altre que enrobustir-les i defensar-les. La política, l’autèntica política, no és altra cosa que una lluita constant per millorar, ara i aquí, les condicions de vida dels humans.
Les millors lleis dels humans sempre seran així. Per molt just que sigui el sistema i els jutges, hi ha algun poderós que sempre imposa la seva Llei. Swift i Defoe ho sabien prou bé en el seu context. Però al capdavall gent com Ch I, II, no són sinó vespes (wasp, és vespa; “bee” és abella) i borinots, sobretot borinots que fan el borinot eternament.
Tanmateix, hi ha la Llei de Déu, i el Jutge Just que no pot ser subornat de cap manera. La Seva Llei és implacable i inapel.lable, i de res no serveix cap suborn. ¿Estàs preparat tu mateix per anar davant d’aquest tribunal?
Defoe, l’autor del Robinson Crusoe i de d’altres textos ben sucosos, sembla que ho tenia prou clar.
Romans 3:23 Perquè la paga del pecat és la mort, però el do de Déu és la vida eterna en Crist-Jesús, Senyor nostre.
Agraeixo la vostra correcció. En efecte, “wasp” és vespa i no abella. Això passa per traduir a rajaploma. No sé, però, a qui us referiu amb Ch I i II.
Encerteu amb Defoe, el llibre que citeu és teologia en forma de novel·la, que cal prendre com una ètica protestant del treball o com a través del treball hom pot salvar-se.