No deu ser pas una cosa gaire bona això de tenir un cementiri nuclear prop de casa. Altrament alguna de las “Comunidades Autónomas” de més solera de l’estat ja hauria aixecat el crit al cel: “Esto es una discriminación intolerable! A los catalanes les dan todo y a nosotros nada!” I les veus dels personatges més conspicus de la política estatal estarien hores d’ara perpetrant, un cop més, acusacions d’insolidaritat contra nosaltres i esquinçant-se els vestits davant de la sola possibilitat que poguessim disposar d’un dipòsit de residus nuclears.
Però no ha estat el cas, no senyor. Atesa aquesta evidència, i la lògica que estableix que si nosaltres mateixos ens posem la soga al coll més silenci es fa, l’eventualitat de la candidatura d’Ascó és una pèssima notícia.
Fem-nos ara algunes preguntes:
-Qui hi guanya i qui hi perd?
-Existeix alguna cosa anomenada equitat en la distribució territorial de pèrdues i beneficis?
-Podem parlar de cementiris nuclears sense un pla de tancament de centrals nuclears?
Ramon Camats 
Plantejat la següent situació: Com carregarem la Blackberry o utilitzarem el microones sense carbó, gas natural, petroli o urani?
Els combustibles fòssils (carbó, gas narural i petroli) podrien denominar-se com a renovables si fóssim capaços de respectar el seu temps de regeneració natural, però el ritme de consum actual no ho permet.
El combustible nuclear no és renovable, no existeix la possibilitat que mitjançant cap mena de procès físico-químico-biològic (natural o artificial) s’obtingui urani, de manera que l’ús d’energia nuclear és una alternativa amb data de caducitat.
No parlo ni de cost econòmic ni de contaminació, només d’una realitat energètica futura probable. Ara mateix, les energies renovables són la única alternativa seriosa que podria esdevenir una solució; almenys el seu potencial tecnològic això ho preveu.
Us recomano la carta d’una metgessa que s’ha publicat justament avui al Segre, es diu Concepció Ricart i ha participat en un estudi sobre impacte en les malformacions congènites i medi ambient que ha tingut la central Nuclear. Concretament l’estudi s’anomena IMMA. Sembla que l’informe és tan negatiu que a ningú li ha interessat mai treure’l a la llum, segurament acallats pels interessos i el gran capital que traginen les nuclears.
Ni tinc blackberry, ni en vull, en qualsevol cas no crec que aquest aparell vagi relacionat amb res que tingui a veure amb l’energia nuclear. Tampoc necessito una segona residència, ni consumir calefacció a 25 º, ni cotxes de luxe, ni un san remei de Déu de tot el que em diuen els mitjans que necessito consumir per ser feliç. També és molt innocent creure’s tot el que la teoria del creixement econòmic ens planteja per tal de ser més feliços. I més innoncent és encara pensar que aquest creixement és bo i sostenible en plena crisi del mercat lliure.
Certs electrodomèstics són necessaris, és veritat, ens fan la vida més fàcil, però els habitatges sostenibles comencen a proliferar pel nord d’europa i rendeixen perfectament a través de plaques solars i obertures absolutament hermètiques.
I com jo cada cop som més els que triem un consum responsable i un modus de vida menys ostentós i més saludable, tan per nosaltres com pel medi ambient, que en definitiva som tots. Tot depèn de com un es planteja la vida, consumint i fent-se malvé la salut per menjar tot el que surt a la tele i tenir tot el que els demés tenen, o mirar de fer un tipus de vida més senzilla i saludable, que és alhora més racional i bona per al conjunt de la societat, la suma del qual, ens deixaria prescindir d’una vegada i per totes de l’energia nuclear.
Mira Ramon, tens un discurs tan pobre amb el tema d’energies com tots els teus companys d’ideari polític. No volem nuclears; no volem cementiris nuclears; no volem res de tot plegat, però tots volem la blackberry que ens funcioni; la llum a les nostres cases amb rentadora i secadora… Ai del cap de setmana que ens quedem sense llum (imagina’t una final del Barça que ens quedem sense llum)… El que heu de fer els polítics és pedagogia (no només a les Universitats!)… Molta pedagogia. Tinc amics enginyers que m’han explica’t com funcionen avui aquestes centrals i et puc dir que són més segures que un microones a la cuina de casa… Encara que no ens agradi les nuclears avui, en dia, si volem vuire amb Blackberrys (segur que en tens una tu); amb segones residències; i d’altres patranyes ara és el que tenim.
Tens raó quan dius, o dónes a entendre que el tema no és pas simple, allò de nuclears sí o nuclears no (i tot el que en penja). El cer és que el debat es centra en el model de creixement que volem. Com molt bé dius, si volem continuar, i fins i tot augmentar, el consum d’electricitat, en aquests moments el sistema de generació no contaminant (a través de l’eòlica, posem per cas) no és pas suficient, ni de bon tros. L’alternativa, en aquesta tessitura, sembla prou simple: o bé el decreixement o bé el que suggereixes, construir més centrals nuclears. La meva tesi és que cal examinar què dóna de si la investigació en matèria de generació d’energia per tal de trobar alternatives a les que -malgrat el que dius- trobo perilloses i contaminants.