COM UNA ESPIGA DE BLAT

Abans d’ahir va fer un any que en Josep, el pagès més vell d’Oliola, va morir. Ho feu justament el dia que complia noranta-nou anys. Li vam posar la boina i el vam acomiadar. Amb el padrí vaig aprendre a brandar la dalla que sega les daurades espigues, el magall per asclar soques de roure [...]

Llegeix el fil sencer »

ELOGI DEL VELL PAGÈS

En Josep, un pagès d’Oliola, a La Noguera, avui fa noranta anys. És un home de mirada franca, roig de cara, la pell aspra, recremada pel sol i el fred; profundes arrugues solquen el seu front, el seu cabell és escàs i d’una blancor absoluta; vesteix sempre pantalons i americana de vellut negre, revellits i [...]

Llegeix el fil sencer »

DEIXEU-ME DECIDIR…

Quan algú vol imposar-te la seva particular manera d’entendre la mort i particularment la forma de morir, s’ha de parar molt de compte. Si no li trenques la girada, podria imposar-te la seva idea sobre com s’ha de viure. I encara més greu, podria acabar decidint sobre el teu estat civil, fent-te casar o romandre [...]

Llegeix el fil sencer »

NORANTA-NOU ANYS

En Josep, el vell pagès d’Oliola (la Noguera), va morir dimecres passat, just el dia que feia noranta-nou anys. Era l’home més vell d’un poble que agonitza perquè no té joves ni escola. No es vantava gens de la seva edat; no debades feia temps que s’havia quedat sense cap dels companys amb qui, fa [...]

Llegeix el fil sencer »