DE PORC I DE SENYOR…

…se’n ve de mena», segons diuen. Jo no ho crec, però. Més aviat penso que els porcs bípedes –els més abundants, que es desplacen sobre dues cames– no neixen, sinó que esdevenen, metafòricament parlant. No crec que ningú vingui al món amb aquesta habilitat ferotge i sibil•lina que tenen aquells que, mentre et somriuen i [...]

Llegeix el fil sencer »

DESVERGONYIMENT

Expliquen que el filòsof cínic Diògenes, un cop que el gran Alexandre de Macedònia, des de dalt del seu cavall, li va concedir el desig que volgués, va respondre: «Surt del mig, que em tapes el sol.» Si hagués estat a l’inrevés, no cridaria la nostra atenció. Seria el cas d’un gran rei parlant amb [...]

Llegeix el fil sencer »

DE CINTURA EN AVALL

Diuen que l’expressió popular «tenir cintura» té un origen pugilístic. Els boxadors que «tenen cintura» són els que més i millor finten, això és, els que esquiven els cops que els llencen els seus adversaris. Aquí, tenir cintura té un sentit literal, designa la capacitat de vinclar el cos pel mig. El sentit metafòric segueix [...]

Llegeix el fil sencer »

LLADRES AMB CONDO…

Ja em disculparan, però el nombre de caràcters que caben al títol no ha permès que la darrera paraula aparegués completa. En realitat, en lloc de «condo», on segurament vostè ha trobat a faltar l’accent a la «o», hi havia de posar «condonació».

Llegeix el fil sencer »

ABAIXAR LES PERSIANES

«El creixement d’un gran negoci és simplement la supervivència del més apte… la rosa American Beauty només pot abastar el màxim de la seva bellesa i l’aroma que ens encanten si sacrifiquem les altres poncelles que creixen al seu voltant. Això no és una tendència malsana del món dels negocis. És merament el resultat d’una [...]

Llegeix el fil sencer »

FORA LES CARETES!

«Un estat totalitari realment eficaç seria aquell en el qual els caps polítics executius omnipotents i el seu exèrcit de col•laboradors controlessin una població d’esclaus damunt dels quals no calgués exercir cap coacció, perquè estimessin la seva servitud» Aquesta llarga frase prové de la introducció a Brave new world (Un món feliç), llibre escrit per [...]

Llegeix el fil sencer »

TEMPS DIFÍCILS (HARD TIMES, QUE DEIA DICKENS)

Si Franco aixequés el cap, a banda d’obrir-se’l contra la llosa que ens protegeix de la seva presencia, es faria un tip de riure. No s’ho acabaria: els seus hereus un altre cop al poder; la monarquia per ell restaurada amb la finalitat expressa que continués el seu llegat encara vigent, per bé que ja [...]

Llegeix el fil sencer »

SER O NO SER

«Ser o no ser, aquesta és la qüestió: / Si pensa amb més noblesa qui suporta / dards i fonades d’ultratjant fortuna / o aquell qui s’arma contra un mar de penes / i amb les armes s’hi oposa per finir-les». El conegut parlament de Hamlet acostuma a interpretar-se com la millor escenificació del dubte [...]

Llegeix el fil sencer »

EL LLIT DE PROCUST

Procust era un mític hostaler d’Eleusis. En realitat es deia Damastes però li deien «procustés», que significa «l’estirador», per la seva particular manera de fer agradable l’estada als seus hostes. Procust només disposava d’una mida de llit a les seves habitacions, de manera que quan un viatger baixet no l’omplia completament, ell el penjava del [...]

Llegeix el fil sencer »

DE LA INDIGNACIÓ A LA REVOLTA

Hom no abasta les «dignitats» sense realitzar una colla d’actes indignes. Des del moment que algú comprèn que és contrari a la dignitat dels humans obeir lleis injustes, cap tirania no el pot sotmetre. La dignitat és un terme que no té plural. El treball, fins i tot quan no treu l’home de la misèria, [...]

Llegeix el fil sencer »