ALL I OLI

He sentit dir que alguns treballadors de l’ajuntament amaguen als seus superiors, i també a certes persones, els noms de les quals no em plau recordar, que compren La Quera, aquest humil setmanari satíric que vostè està llegint. El cert és que no m’ho acabo de creure.

Llegeix el fil sencer »

QUAN VAL MÉS RIURE QUE NO PAS PLORAR

L’any 1729, l’escriptor dublinès Jonathan Swift va publicar l’assaig Modest Proposal. Swift proposava, ras i curt, que les criatures de les llars més pobres d’Irlanda fossin convertides en aliment. Això és, que fossin tractades com qualsevol altra mena de bestiar –això sí, considerades carn de qualitat per a paladars fins, tendra i de gust exquisit– [...]

Llegeix el fil sencer »

SER O NO SER

«Ser o no ser, aquesta és la qüestió: / Si pensa amb més noblesa qui suporta / dards i fonades d’ultratjant fortuna / o aquell qui s’arma contra un mar de penes / i amb les armes s’hi oposa per finir-les». El conegut parlament de Hamlet acostuma a interpretar-se com la millor escenificació del dubte [...]

Llegeix el fil sencer »

PER QUÈ NO PODEM ESPERAR?

Als anys seixanta del passat segle, Martin Luther King va escriure un breu assaig que es titulava: Why we can’t wait? (Per què no podem esperar?). La pregunta, en efecte, tenia tot el sentit del món. Els negres americans esperaven justícia des de feia més de cent anys, quan s’havia aprovat l’esmena constitucional que posava [...]

Llegeix el fil sencer »

EL BALL DE LA CIVADA

The wind that shakes the barley (El vent que mou la civada) és una cançó irlandesa escrita pel poeta Robert Dwyer Joyce a les darreries del segle XIX i que ara ha donat peu al títol d’un film magnífic de Ken Loach. La cançó explica el drama d’un home que es debat entre el seu [...]

Llegeix el fil sencer »

NEPOTISME IL·LUSTRAT

El nepotisme és una forma de favoritisme els beneficiaris del qual són els parents o els amics. Es tracta de la concessió de determinats favors, dignitats, càrrecs o altes posicions socials, eclesiàstiques, econòmiques, administratives o polítiques, normalment sense tenir en consideració el nivell de competència, qualificació o mèrit dels beneficiats.

Llegeix el fil sencer »

ENFILAR-SE A L’ESPATLLA DELS ALTRES

De vegades, l’única diferència entre grimpar i arrossegar-se consisteix en la inclinació de la superfície per la qual hom es mou. Grimpar i arrossegar-se, aquí, tenen un significat metafòric. Parlo de qui per enlairar-se -grimpar- per la piràmide del poder -polític, laboral, esportiu- no dubta a emprar la locomoció pròpia dels rèptils -amb tota la [...]

Llegeix el fil sencer »

APRENDRE A FRACASSAR

Diògenes de Sínope, el cínic, es trobava un dia davant d’una escultura amb la mà estesa. Un conegut seu li va preguntar: –Però què fas aquí, demanant almoina a l’estàtua de Zeus? I Diògenes, amb un somriure sorneguer, va respondre: –M’afanyo a fracassar! El de Diògenes, amb paradoxa inclosa, no era pas un mal entrenament. [...]

Llegeix el fil sencer »

QUI RESISTEIX, GUANYA

Fixeu-vos en el picapedrer: ha donat noranta-nou cops amb el mall damunt la pedra i aquesta només s’ha escantellat en alguns indrets. Es diria que el mall no li ha fet sinó pessigolles. Allà la tens, immensa, imponent, sòlida. L’home, rajant de suor, deixa caure l’enorme martell als seus peus i, per un moment, rumia [...]

Llegeix el fil sencer »

TV3 “Agora” DEBAT DE CAPS DE LLISTA A LLEIDA

Debat de caps de llista a Lleida. Dilluns, 09/05/2011 No va ser el primer debat entre els candidats, i tanmateix, és el que millor mostra tant les seves propostes -el que diuen- com el que ells i elles són.

Llegeix el fil sencer »