EL LLIT DE PROCUST

Procust era un mític hostaler d’Eleusis. En realitat es deia Damastes però li deien «procustés», que significa «l’estirador», per la seva particular manera de fer agradable l’estada als seus hostes. Procust només disposava d’una mida de llit a les seves habitacions, de manera que quan un viatger baixet no l’omplia completament, ell el penjava del [...]

Llegeix el fil sencer »

IGUALS… PERÒ DIFERENTS

La literatura, per bé que ficció, ajuda a pensar la realitat. No endebades molt sovint fa la funció de mirall que reflecteix la societat. Otello és una peça teatral escrita per Shakespeare fa un colla d’anys, la qual, tanmateix, ens obliga a reflexionar sobre la consideració que ens mereixen els immigrants, sobretot aquells que, per [...]

Llegeix el fil sencer »

TENEN DRETS, LES MINORIES?

Un individu d’ètnia gitana i altres tres que no ho són acorden fer una inversió; construeixen una piscina i una pista de tennis. Un cop acabades les obres pacten els estatuts de l’associació i, per majoria –per estricta majoria, tres a un– decideixen que els gitanos no podran accedir al complex esportiu, amb la qual [...]

Llegeix el fil sencer »

DES DE LA LLIBERTAT

L’article que segueix tracta dels límits del poder de la societat democràtica sobre els individus que la componen. De rerafons hi ha la pretensió de certs partits de reprimir o prohibir determinades manifestacions religioses o culturals que no són pròpies de la nostra particular cultura. Com sempre prohibir abans que educar i segregar abans que [...]

Llegeix el fil sencer »

I ara on VI(s)C?

Qui és un il·legal en aquest món? Què significa no tenir papers? Diuen que els nens naixen amb un pa sota el braç (és un dir, és clar), però enlloc no s’ha dit que naixen amb papers. Els papers els fem servir amb una finalitat administrativa: donen drets i també estableixen deures. Siguin benvinguts en [...]

Llegeix el fil sencer »