CAMPANYA PER A LA RECUPERACIÓ DE L’ESTANY DELS CAMPS ELISIS
Avui, 10 de novembre, comencem una petita campanya per a la recuperació de l’Estany dels Camps Elisis de Lleida. Actualment, a l’indret que abans ocupava, hi ha un enorme edifici anomenat “Palau de vidre”, que no és palau sinó cabana, cobert d’excrements d’ocell, amb la meitat dels vidres trencats… i sense cap ús des que es va construir la Llotja
Des d’ICV reivindiquem uns Camps Elisis dignes, porta d’entrada a la ciutat de Lleida i espai de lleure per als ciutadans.
Hem dissenyat un full de signatures per a recolzar aquesta petició, full que conté fotografies de l’antic estany i també, per tal de contrastar, de l’actual estat de degradació del mal anomenat Palau de Vidre
This slideshow requires JavaScript.
VISITES A LES ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE LA BORDETA, I JAUME II
La setmana passada he visitat les associacions de veïns del barri de la Bordeta i de Jaume II. Quant a la primera vaig poder constatar el seu grau de satisfacció per la recent inauguració de les millores i ampliació del local social. La senyora Guerrero estava encantada. Amb tot i això, el local no ho és tot, hom constata determinades necessitats, com ara l’existència d’un espai a l’aire lliure on la jovenalla pugui fe skating o fer córrer enginys teledirigits (com el que existeix a Pardinyes, posem per cas), o una residència per a la gent gran. A banda, van constatar el retard en les obres del que hauria de ser una rotonda d’accés al barri, davant mateix del col·legi Esperança, a la cruïlla de l’Av. De les Garrigues, la de Flix i el C/ Juneda.
És interessant com aquestes trobades amb les persones dels barris són una font d’informació important que pot ajudar a millorar la gestió municipal des de l’oposició. Els veïns sempre tenen suggeriments interessants i preguntes pertinents. Dels primers ja n’he dit alguna cosa, dels segons en poso un exemple: “Com és que la urbanització, on no hi ha ni un edifici construït, entre el barri de Magraners i la Bordeta, està sempre il·luminada per les nits, amb una despesa de llum que és fàcil imaginar considerable? No cal dir que els vaig prometre que formularé les pertinents preguntes a les comissions i que faré meus els seus suggeriments, que em van semblar prou raonables.
Pel que fa a la visita al barri de St Jaume, d’aquest mateix divendres passat, va servir perquè adquirís un coneixement més complet de les mancances del barri, especialment respecte de certes qüestions d’urbanisme i altres de socials. Quant a les primeres, l’aspecte positiu és que el Pla de Barris, indubtablement, ha millorat l’entorn i l’interior (xarxa pràcticament nova de clavegueram), i tanmateix, hi ha queixes sobre la mala distribució dels fanals (uns molt junts i altres molt separats, alçades diverses…) i sobretot per l’existència d’edificis en mal estat que, al judici dels assistents, no resistirien una inspecció seriosa. Vam quedar que m’interessaria pel tipus i rigor de les inspeccions que s’hi fan i els diria alguna cosa quan obtingués la informació.
Ara, el problema més greu del barri és, des de tots els punts de vista, la degradació social que pateix. Hi ha moltes persones desvagades, prostitució al carrer, venda de drogues… a conseqüència d’això, i de la manca d’integració de moltes persones nouvingudes, està desapareixent el comerç i la vida del barri. Sembla precís i urgent que l’ajuntament faci alguna cosa ràpid en aquest sentit. Els Plans de Barris contemplen explícitament, accions encaminades a la recuperació social, i no solament urbanística, dels barris d’atenció especial.
VISITES A ASSOCIACIONS DE VEÏNS
Aquests darrers dies he visitat les Associacions de Veïns de Mangraners i de Pardinyes, i em proposo prendre contacte amb totes les que hi ha a la ciutat.
Vaig quedar parat del munt d’activitats que l’associació de Mangraners realitza i, sobretot, del grau d’associacionisme del barri, que funciona com un poble unit. Destaca l’Associació Ecològico-Cultural “El Hangar”, però també tenen El Grup de la Dona, El Club de Futbol, El Twirling, l’Associació de Jubilats, El Club de la Petanca… i encara me’n deixo, perquè no vaig tenir temps d’apuntar-les totes. Fa anys –ells diuen que van ser els segons de tot Catalunya− que organitzen un pessebre vivent, activitat en la qual col·laboren més de 150 persones. Em van explicar que tenen una sèrie de prioritats molt clares: aconseguir augmentar el nombre de vivendes del barri perquè els joves matrimonis no hagin de marxar, com passava fins ara, volen recuperar per al barri el Cinema Goya, volen arreglar l’edifici de l’hangar, que està francament en males condicions, volen que es millori el transport públic (sobretot les freqüències en hores punta), necessiten un CAP o ambulatori, preveuen la necessitat d’una residència per a la gent gran i, per fi, volen una millora significativa en seguretat.
Totes aquestes aspiracions, demandes i necessitats són força raonables, tot s’ha de dir. Els vaig dir que podien comptar amb mi per al que els convingués i em vaig comprometre a vetllar perquè en els pressupostos de l’any vinent es contemplés tant la recuperació del cinema com la rehabilitació de l’hangar. A veure què s’hi podrà fer.
Quant a la visita a Pardinyes, poc puc dir: va ser molt breu, de mitja hora, perquè a continuació tenien reunió els membres de la pròpia associació. Em va quedar clar que necessiten una residència per a la gent gran i que els comença a preocupar el retard de l’ajuntament a l’hora de proporcionar el terreny, sobretot atès el fet que l’associació va accedir generosament a cedir la prioriat d’un terreny que l’ajuntament els havia promès a tal efecte perquè es construís en el seu lloc unes noves escola bressol i escola de primària. També consideren que fan falta més aparcaments dissuasoris. No em van concretar on els semblava que se’n pogués fer un al barri, però he llegit al diari que l’associació havia proposat que fos al darrera del Col·legi Riu Segre.


A Lleida li cal la renovació que tingué Ginebra al segle XVI, quan s’hi feren les primeres clavegueres.
He vivido en Lérida hace 30 años, y tengo un buen recuerdo de los Campos Elíseos, me acuerdo poco, pues volví hace un par de años y no visité esa zona. Es una buena idea recuperarlos como entrada de la ciudad y para los ciudadanos de la misma. Yo lo que sí observé en Lérida y sobre todo en la Seo una falta de seguridad tremenda, que yo salí con una sensación de angustia de no poder estar en los sitios tranquilamente. La próxima vez que vaya ya estará todo mejor. Si?
Aquesta sí que és una bona feina!
Es en els barris que hom veu com és la vida urbana, car allí la mirada no és pas a vol d’àliga, sinó sobre la matèria del carrer.
Ara bé: els barris són només les seves AA.VV.?
Sovint, aquestes tenen una interpretació unívoca -pròxima o contrària al poder local de torn- i un pèl esbiaixada de les concepcions que en tenen els veïns i les veïnes.
I també: cal només atendre què n’és de l’urbanisme de barri?
La gent viu poc al carrer -que usa per a la mobilitat i poca cosa més, per desgràcia. Però en les cases passen coses. Coses i cases són objectiu de l’observació política: rendes, serveis, habitabilitat de les llars, ancians, cura d’infants, problemes educatius, masclisme, índexs d’edat, sectors en degradació i en puixança, atur o feina efectiva…
Ara recordo que els “Plans de Barri” duen un compromís social, educatiu, de cohesió que els ajuntaments (almenys el de Lleida) no han atès… perquè és molt més fàcil i molt més vistós l’urbanisme de carrers, placetes clòniques i voreres de panot nou. Sota cada rajola, un munt de vots!
Frances.