TRAVESSAR EL RUBICÓ

La nit de l’onze al dotze de gener de l’any 49 abans de Crist, Juli César, ple de dubtes, es va aturar davant del riu Rubicó amb les seves tropes. Sabia que el riu marcava la frontera entre la Gàlia Cisalpina, d’on era governador, i Itàlia. I sabia també que travessar-lo significava iniciar una guerra civil. Diuen que fou llavors que pronuncià la frase «Alea iacta est» (la sort ja està llençada) amb la qual volia manifestar que era perfectament conscient que, igual que els daus quan surten de la mà del jugador, la seva decisió desencadenava uns esdeveniments polítics que ja no es podrien aturar.
«Travessar el Rubicó», però, no significa pas el mateix que «La sort està llençada». La segona frase, en qualsevol cas, és conseqüència de la primera. Aquesta marca el punt que inicia la seqüència de fets, el punt temporal o físic. En canvi, aquella indica el resultat d’un acte de la voluntat.
El pas del Rubicó, metafòricament, indica la presència d’un llindar, d’un abans i un després clars, i no solament des del punt de vista temporal. Un «Rubicó» indica un punt de no retorn, i això es pot referir a l’espai-temps (anem pel desert amb aigua per a quatre dies, si en caminem tres d’anada, ja no podrem tornar); es pot referir a la moral (un cop hem traït algú resulta molt difícil refer els bocins trencats de la relació); als afers socials i econòmics (si ens aixequem de la taula de negociacions sense acord el govern imposa la reforma laboral per decret); a la situació econòmico-administrativa (quan signes la hipoteca amb la nòvia t’hi cases més que no pas quan passeu per l’església o el jutjat), etc. A la vida n’hi ha molts de Rubicons, i de diferents qualitats i mides: decideixes estudiar Enginyeria i no Medicina, et converteixes al judaisme i et fas la circumcisió, decideixes declarar el teu amor a algú… D’alguns Rubicons et pots fer enrere, però d’altres no i cal parar molt de compte a travessar-los, perquè no solament t’impliquen a tu sinó també a altres i la sort o la desgràcia són compartides.
He dit que travessar un Rubicó és un acte de la voluntat: hom sap o hauria de saber on vol anar o quedar-se a casa. Diuen que César, un cop travessat el riu, va fer destruir el pont, perquè la seva voluntat no flaquegés davant de les dificultats que havia de trobar. Aquest és l’esperit i la lliçó del Rubicó: saber què fas, quan ho fas i on et du la teva decisió.