BREVISSIMAE BRACAE FEMINEAE

Qui havia dit que el llatí és una llengua morta? Els científics l’usen per a referir-se a plantes i bestioles i acudeixen a ella per a donar nom totes les noves que es descobreixen. Però no són els únics que l’empren: l’Església Catòlica, que al Concili Vaticà II va decidir que les cerimònies religioses es fessin en les llengües dels fidels, ha mantingut, no obstant, el llatí com a llengua de comunicació interna. En llatí es redacten les encícliques, els catecismes i els textos oficials, els quals són després traduïts a les llengües modernes partint d’un model únic i universal. Però el llatí eclesiàstic, ben poc diferent del clàssic que parlaven els romans, és una llengua que no ha estat actualitzada per l’ús, per això en ella no es troben cap dels termes que, a través dels segles, han anat enriquint el lèxic de les llengües vives.
Amb la finalitat d’actualitzar el llatí i permetre als seus coneixedors de parlar –i pontificar, mai millor dit– sobre fets, esdeveniments i realitats contemporànies, Pau VI instituí l’any 1976 la Fundació «Latinitas». Entre les iniciatives d’aquesta institució vaticana hi ha la publicació d’un Lexicon Recentis Latinitatis, que inclou 15.000 termes llatins nous.
Si fins ara els erudits d’arreu s’agradaven, amb un punt de pedanteria, d’il•lustrar els seus oients i lectors amb l’etimologia llatina dels termes que empraven, ara podran fer l’exercici contrari, això és, dir el mot català, francès, italià, etc., del qual prové el novíssim vocable llatí. Entre els nous termes que la fundació Latinitas ha incorporat, n’hi ha de tota mena. Del menjar i beure: placenta compressa (pizza), potio mixta Hispanica (sangria), calida alcoholica potio (ponx). Dels nous vicis, costums i fets socials contemporanis, inexistents o rars en època dels romans: immodica medicamenti stupefactivi (sobredosi), venenosa conditio (intoxicació), fistula nicotiana (cigarreta), iuvenes voluptarius (playboy), taberna nocturna (club nocturn), tempus maximae frequentiae (hora punta), puer indulgentia depravatus (nen o adolescent consentit). També hi ha termes per a referir-se a objectes i activitats noves: taberna libraria (llibreria), umbrella descensoria (paracaiguda), etc.
Les que m’han agradat més, però, són les novetats quant a la roba i el vestir, així: bracae linteae caeruleae (pantalons texans), tunícula mínima (minifaldilla), i brevissimae bracae femineae, que es refereix tant als pantalons curts com a la nova mena de calcetes emprades sobretot per les dones, i que tanta roba estalvien, les quals reben entre nosaltres el popularíssim nom de «tanga».
Per acabar, convido tots els iuvenes voluptarius, vestits i vestides únicament amb les brevissimae bracae, a sortir a la taberna nocturna a agafar una venenosa conditio de potio mixta Hispanica. Pago jo.