EL LLIT DE PROCUST

Procust era un mític hostaler d’Eleusis. En realitat es deia Damastes però li deien «procustés», que significa «l’estirador», per la seva particular manera de fer agradable l’estada als seus hostes. Procust només disposava d’una mida de llit a les seves habitacions, de manera que quan un viatger baixet no l’omplia completament, ell el penjava del sostre i l’estirava suspenent-li uns grans pesos dels peus. De la mateixa manera, quan un hoste era molt alt i les cames li sobresortien del llit, les hi tallava perquè ajustessin perfectament. Al final, Teseu, el forçut atleta fundador de la ciutat d’Atenes, va acabar amb les bogeries de l’hostaler, administrant-li el mateix tracte que aquest dispensava als seus hostes.
Aquesta història, per sort, només pertany a la llegenda. Inclou tanmateix diversos ensenyaments i és aplicable a molts àmbits de la vida col•lectiva. El cas és que, molt sovint, les regles, les lleis i les institucions que creem per tal d’organitzar millor la societat en la seva multiplicitat d’aspectes, no s’adapten a les necessitats de tothom. Altrament dit, allò que creem val únicament per a la majoria però deixa en la misèria minories significatives. Això darrer en el millor dels casos, perquè en altres la mida del llit no s’adapta gairebé a ningú més que a la d’aquell que l’ha dissenyat.
Si hem de concretar la metàfora, diré que l’anunci del govern de l’estat de refer un altre cop el sistema educatiu obligatori, modificant la duració de l’ESO (passarà de 4 a 3 cursos) i del Batxillerat (de 2 a 3 cursos), no per anunciat és menys temut. En efecte, la comunitat de docents ja comença a estar tipa que a cada canvi de govern li correspongui un canvi educatiu. Aquest que s’anuncia no és pas menor, i, com els altres que hi ha hagut, no és el resultat del consens entre les parts afectades sinó l’impuls, que cap governant amb majoria sembla no poder resistir, de marcar territori –com els lleons, que orinen als arbres que el delimiten–. I la pregunta és, a mida de qui fem aquesta simultània, i purament numèrica i estètica retallada i estirada del sistema? Algú ha pensat realment si beneficiarà els estudiants, augmentarà el seu rendiment i disminuirà el fracàs escolar?
I per acabar, l’antològica retallada de sou que han patit els funcionaris catalans és un altre cas típic de doble i simultani ajustament forçat: el funcionaris, amb el sou escapçat hauran d’estirar-lo per arribar a final d’any i una mica més. Sembla ben bé que algú els vol fer pagar els plats trencats de la pròpia imprevisió i inèpcia. Aquest mes de desembre han ingressat menys que el mes anterior perquè se’ls ha retingut l’IRPF d’un sou que no han cobrat… i tot això justificat només amb excuses de mal pagador. D’això se’n diu fer passar la gent per l’adreçador (o estirador, com preferiu). Procust mateix no ho hagués fet millor.