LA CÒLERA D’AQUIL·LES

Una de les obres cabdals de la literatura europea, la Ilíada, s’enceta amb les paraules: «Canta, oh deessa, la còlera destructora d’Aquil•les el fill de Peleu, que va causar innombrables desgràcies als homes d’Acaia i va donar a Hades les ànimes de molts herois, els cossos dels quals van servir d’aliment als gossos i ocells [...]

Llegeix el fil sencer »

EL MIRALL TRENCAT DE L’ÀNIMA

Diuen que una de les claus de la felicitat és una mala memòria. I és cert que la remembrança constant de certes experiències és la pitjor de les tortures. L’oblit, però, no solament depèn del pas temps, que desgasta la roca més dura, o del desús d’allò que sabem fer, sinó que és també una [...]

Llegeix el fil sencer »

UNA MICA DE RESPECTE, SI US PLAU!

Dir que un professor només treballa divuit hores és com dir que Messi treballa noranta minuts a la setmana, o que els presentadors dels Telenotícies ho fan mitja hora al dia, o que un cirurgià sols es guanya les garrofes l’estona que dura la intervenció. Dic això perquè darrerament he sentit moltes bajanades plenes de [...]

Llegeix el fil sencer »

PER QUÈ NO PODEM ESPERAR?

Als anys seixanta del passat segle, Martin Luther King va escriure un breu assaig que es titulava: Why we can’t wait? (Per què no podem esperar?). La pregunta, en efecte, tenia tot el sentit del món. Els negres americans esperaven justícia des de feia més de cent anys, quan s’havia aprovat l’esmena constitucional que posava [...]

Llegeix el fil sencer »

EL BALL DE LA CIVADA

The wind that shakes the barley (El vent que mou la civada) és una cançó irlandesa escrita pel poeta Robert Dwyer Joyce a les darreries del segle XIX i que ara ha donat peu al títol d’un film magnífic de Ken Loach. La cançó explica el drama d’un home que es debat entre el seu [...]

Llegeix el fil sencer »

LA LLETRA PETITA DE LA VIDA

Divendres passat, dia 2 de setembre, la pàgina 4 del diari SEGRE destacava una fotografia del Polígon Industrial “El Segre”. S’hi veia un magatzem -d’entrada no s’endevinava que hi canvien o venen pneumàtics- però el que ressaltava molt era un rètol on, damunt d’un fons blanc, hi destacaven, en majúscules, les paraules SEXO i GRATIS.

Llegeix el fil sencer »